Cándido Pieltain y Jove-Huergo
(1822-88) militar i polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cándido Pieltain y Jove-Huergo (Gijón, 2 de desembre de 1822 - Madrid, 21 d'agost de 1888) fou un militar i polític espanyol, director general de la guàrdia civil, diputat, senador i capità general de València.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 desembre 1822 ![]() Gijón (província d'Astúries) ![]() |
Mort | 21 agost 1888 ![]() Madrid ![]() |
![]() | |
2 setembre 1881 – 21 agost 1888 Circumscripció electoral: la Corunya | |
![]() | |
abril 1873 – octubre 1873 ← Francisco de Paula Ceballos y Vargas – Antonio Cebollín → | |
![]() | |
6 setembre 1872 – desembre 1873 Circumscripció electoral: la Corunya | |
![]() | |
12 juny 1872 – 26 març 1873 ← Francisco Serrano Bedoya – Mariano Socías del Fangar y Lledó → | |
![]() | |
3 gener 1870 – 6 gener 1871 ← Rafael Primo de Rivera y Sobremonte – Ramon Gómez y Pulido → | |
![]() | |
7 novembre 1868 – 3 gener 1870 ← Joaquín Riquelme Gómez – Antonio López de Letona y Lamas → | |
![]() | |
12 octubre 1868 – 17 novembre 1868 ← Anselmo Blaser San Martín – Joaquim de Bassols i de Maranyosa → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | militar, polític ![]() |
Premis |
Fill d'un militar, ingressà a l'exèrcit en 1834 a Barcelona, on va lluitar a la primera guerra carlina. En 1840, després de la seva intervenció a Solsona i Coll de Nargó, va ser ascendit a capità i va rebre la creu de Sant Ferran. En 1842 va participar en el bombardeig de Barcelona i en 1843 en la presa de Vic, raó per la qual fou ascendit a comandant. Fou destinat a la brigada del general Joan Prim i Prats i va lluitar a la segona guerra carlina, després de la qual fou ascendit a tinent coronel.
En 1854 fou ascendit a coronel, en 1855 fou guardonat amb l'encomana de l'Orde de Carles III i després va participar en la guerra d'Àfrica, destacant a la batalla de Castillejos (1860) i a la batalla de Wad-Ras. En 1860 fou ascendit a brigadier i en 1868 a mariscal de camp. D'octubre a novembre de 1868 fou capità general d'Aragó, i de novembre de 1868 a desembre de 1869 capità general de Galícia, on va sufocar les revoltes republicanes i carlines. De 1870 a 1871 fou capità general de València i després subsecretari del Ministeri de guerra. Fou elegit diputat pel districte de la Latina de Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1871[2] El 28 de febrer de 1871 fou ascendit a tinent general i de 1872 a 1873 fou director general de la Guàrdia Civil.[3] D'abril a octubre de 1873 fou nomenat governador de Cuba[4] i en 1874 fou Capità general del País Basc.
Després de la restauració va romandre marginat fins a la victòria del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1881, quan fou escollit Senador per la província de la Corunya.[5] Fou nomenat Director general d'Enginyers i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.