Càndid o l'optimisme
conte de Voltaire (1759) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Càndid, o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la satírica, escrita per Voltaire i publicada el 1759 durant el seu retir a Ferney.[1] La novel·la brilla per la seva fina ironia. És un dels escrits més populars de l'autor. L'idealisme alemany i l'optimisme filosòfic de Leibniz[2] i les teories sobre la providència de Jean-Jacques Rousseau van ser els principals blancs de les seves verinoses sagetes iròniques.[3]
(fr) Candide, ou l’Optimisme | |
---|---|
Subtítol | Traduit de l’Allemand de Mr. le Docteur Ralph |
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Voltaire |
Llengua | francès |
Il·lustrador | Jean Michel Moreau |
Publicació | França i Regne de França, 1759 |
Creació | 1782 |
Dades i xifres | |
Tema | best of all possible worlds (en) , terratrèmol de Lisboa de 1755, Inquisició portuguesa, esclavitud, guerra, filosofia, viatge, infelicitat, amor, dol, sociabilitat, alimentació, riquesa, migració humana, ironia, societat, ésser humà, raó, aventura, desastre i optimisme |
Gènere | Bildungsroman, ficció i narració |
Personatges | |
Lloc de la narració | Sacre Imperi Romanogermànic Portugal Imperi Otomà Venècia Brasil El Dorado virregnat del Perú Governació del Riu de la Plata Paraguay Governorate (en) Regne de França Gran Bretanya Constantinoble Bulgària |
Sèrie | |
Part de | Index Librorum Prohibitorum |
Altres | |
OCLC | 470488115 |
El tractament satíric de la religió, la sexualitat i l'autoritat van fer que el Vaticà va posar Càndid a la llista de les obres prohibits[4] i alhora va contribuir a al succés clandestí enormement popular.[5] Voltaire s'oposa al bonisme optimista de Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716), que pretenia que vivim en el «millor món dels mons possibles» perquè Déu, per la seva bondat i omnipotència no n'hauria pogut crear un de dolent. Leibniz veu que el mal que es troba en certes coses és necessari en la mesura que justifica un bé més gran.[6] A més de l'optimisme filosòfic, Voltaire hi ataca la intolerància, el fanatisme o l'engany.
Va ser traduït al català una primera vegada el 1928 per Carles Soldevila.[7] Entre les traduccions modernes destaca la de Jordi Llovet del 2005.[8]