Buenaventura Carbó y Aloy
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Buenaventura Carbó y Aloy (Madrid, 25 d'octubre de 1819 - Madrid, 2 de març de 1888) fou un militar i polític espanyol, fill del militar Jaime Carbó.
 Retrat del general Buenaventura Carbó publicat a El Moro Muza en 1870.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1819 Madrid |
| Mort | 2 març 1888 (68 anys) Madrid |
| Conseller del Consell Suprem de Guerra i Marina | |
| 1887 – 1888 | |
 Capità general de Canàries | |
| 10 setembre 1885 – gener 1887 ← José Chinchilla y Díez de Oñate – Adolfo Morales de los Ríos y Septién → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 1881 – 1882 Circumscripció electoral: Alacant | |
 Governador i Capità General de Cuba | |
| 1r març 1875 – 8 març 1875 ← José Gutiérrez de la Concha – Blas Villate y de la Hera → | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 abril 1871 – 28 juny 1872 – Teodoro Martel y Fernández de Córdoba → Circumscripció electoral: Oriola | |
 Capità general de les Illes Balears | |
| 1868 – 30 setembre 1871 ← José García de Paredes y Losada – Joaquín Peralta y Pérez de Salcedo → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Primera Guerra Carlina |
| Família | |
| Cònjuge | María de Gracia de Soria y Ladoux |
| Pare | Jaime Carbó Bissech |
| Premis | |
El 1832 ingressà a l'Exèrcit Espanyol. Va participar, com a ajudant del seu pare en les preses de Marbán i de la plaça de Portalegre (Portugal) a Extremadura, així com en diverses accions contra les faccions carlines catalanes del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó a Farriols, Calaf, Coll de Comadros i Sant Joan de les Abadesses, en l'aixecament del setge de Puigcerdà i en la presa de Ripoll, durant la Primera Guerra Carlina, aconseguint tres creus de Sant Ferran de primera classe per la seva participació en les accions de guerra com a tinent del Regiment Almansa en 1837.
Un cop acabada la contesa rebé el grau de brigadier i fou enviat a Canàries per a combatre el contraban. Tanmateix, tornà a la península i va prendre part en la revolució de 1848 i en la vicalvarada de 1854, raó per la qual va estar a punt de ser afusellat. El 1857 fou nomenat comandant general del Maestrat i governador militar de Morella, i de 1859 a 1863 governador militar d'Alacant. Quan es trobava a Granada, ciutat d'on era natural la seva esposa María de Gràcia de Soria y Ladoux, va ser un dels dirigents que van encapçalar el pronunciament revolucionari a la ciutat el 26 de setembre de 1868, presidint la Junta Revolucionària creada després del triomf de la revolta.
Fou elegit diputat per Oriola a les eleccions generals espanyoles de 1871 i abril de 1872. Fou Capità General de les Illes Balears (1871) i Ministre de Guerra interí entre desembre de 1871 i febrer de 1872. Després de la restauració borbònica fou capità general de Granada a l'octubre de 1873 i de Burgos al desembre següent i governador militar de Cuba en funcions (març de 1875),[1] així com senador per la província d'Alacant el 1881. Finalment va ser nomenat capità general de Canàries el 10 de setembre de 1885, càrrec que va exercir fins a gener de 1887 quan va ser nomenat conseller del Consell Suprem de Guerra i Marina.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
