![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Vlag_van_Brussel_%2528stad%2529.svg/langca-640px-Vlag_van_Brussel_%2528stad%2529.svg.png&w=640&q=50)
Brussel·les
capital de Bèlgica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Brussel·les (en francès: Bruxelles [bʁysɛl] (?·pàg.), en neerlandès: Brussel
[ˈbrɵsəl] (?·pàg.) en való Brussèle[1] i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i coneguda popularment com la capital (de facto) de la Unió Europea.[2] També es seu de l'OTAN. És també la seu dels governs i parlaments d'algunes de les entitats federades que componen Bèlgica com la regió de Brussel·les-Capital, la comunitat Francesa de Bèlgica i la regió flamenca.
Brussel (nl) Bruxelles (fr) Brussele (wa) ![]() | |||||
Epònim | pantà i llar ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
| |||||
Regió | Regió de Brussel·les-Capital | ||||
| |||||
Districte | districte de Brussel·les-Capital ![]() | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 188.737 (2022) ![]() | ||||
Idioma oficial | francès neerlandès ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 33,08 km² ![]() | ||||
Banyat per | Zenne, Canal Brussel·les-Charleroi i Canal marítim Brussel·les-Escalda ![]() | ||||
Altitud | 70 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1r octubre 1795: causat per Revolució Francesa ![]() | ||||
Patrocini | Sant Miquel Arcàngel, Gúdula de Brussel·les i Gaugeric de Cambrai (oc) ![]() ![]() | ||||
Organització política | |||||
• Burgmestre ![]() | Philippe Close (2017–) ![]() | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 1000, 1020, 1040, 1050, 1120 i 1130 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 02 ![]() | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | bruxelles.be ![]() | ||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Encara que Brussel·les fou històricament d'expressió neerlandesa, la ciutat s'ha afrancesat fins al punt d'esdevenir majoritàriament francòfona. Aquest procés, al mateix temps que l'estatut de Brussel·les, ha conduït a un llarg conflicte entre les comunitats francòfones i neerlandòfones, reflectint la situació a escala nacional.
Amb Brussel·les hom fa referència a tres ens diferents:
- una de les tres regions de Bèlgica (que tenen cert nivell d'autonomia),
- el conjunt dels 19 municipis (commune en francès, gemeente en neerlandès), i
- un d'aquests 19 municipis.