infraordre de crustacis From Wikipedia, the free encyclopedia
Els braquiürs (Brachyura, gr. "cua curta") són un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més ric en espècies; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. La seva característica més distintiva es que el seu plèon (abdomen) és molt reduït i amagat sota el perèion (cefalotòrax).
 |
No s'ha de confondre amb Branchiura. |
 |
Aquest article tracta sobre crustacis. Vegeu-ne altres significats a «Cranc (desambiguació)». |
Brachyura  | |
|---|---|
 Liocarcinus vernalis | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Infraordre | Brachyura Linnaeus |
.JPG)
.jpg)
Els crancs generalment estan coberts per un exoesquelet gruixut, compost principalment per quitina altament mineralitzada,[1][2] armats amb un parell d'urpes. Els crancs poden medir des d'uns quants mil·límetres fins al cranc gegant del Japó, de quatre metres.[3] Hi ha altres crustacis similars que no són crancs, com els litòdids, que no són autèntics crancs, però han evolucionat fins a tenir característiques semblants als veritables crancs mitjançant un procés conegut com a carcinització.[4][5][6][7]
El cefalotòrax dels braquiürs és generalment més ample que llarg i està deprimit, és a dir, aixafat dorsoventralment. Porta inserits ventralment, com tots els decàpodes, cinc parells de pereiopodis o potes locomotores. El primer d'aquests cinc parells d'apèndix està transformat, com en molts altres decàpodes, en unes pinces que sovint s'han desenvolupat molt i, sovint, de manera asimètrica. Les usen per a la captura de l'aliment, per a la defensa i per a la comunicació social. L'últim parell de pereiopodis també pot estar modificat i tenir la forma d'un parell d'aletes.
El tret més característic, al qual fa referència el seu nom científic, és una extrema reducció de les dimensions de l'abdomen, que és una mica més gros que un apèndix que porten enganxat a la cara ventral del cefalotòrax. S'interpreta aquest tret com una adaptació a una marxa eficaç, traslladant el centre de gravetat damunt les potes. Els apèndixs de l'abdomen també s'han reduït, manquen els uropodis i en els mascles només resten els pleopodis copuladors. Les femelles, que tenen l'abdomen més ample, fan servir els seus quatre parells de pleopodis per subjectar els ous.
La mida dels braquiürs és molt variada, amb espècies que arriben amb prou feines al centímetre i d'altres que passen del mig metre. Entre ells es troben els artròpodes de major massa corporal.
Els crancs solen desplaçar-se molt àgilment i de manera molt característica, ja que ho poden fer en totes direccions però especialment de costat; aquesta rapidesa afavoreix el desenvolupament d'una existència gairebé amfíbia. Alguns crancs són capaços de nedar amb eficàcia, sobretot els de la família dels portúnids (per ex., Callinectes sapidus), amb les potes posteriors aplanades que fan la funció d'unes aletes amb les quals controlen la natació.
Els crancs són bentònics, encara que també hi ha espècies que viuen, per exemple, entre els sargassos. Es troben a totes les profunditats, amb algunes estirps pròpies de fons abissals i altres en les aigües superficials, al costat de la costa. Són bastants els que passen una part del temps fora de l'aigua. Encara que la majoria dels braquiürs són marins, també existeixen formes d'aigua dolça i salabrosa, com en aiguamolls i estuaris.
Aquest gran infraordre conté 7.609 espècies en 41 superfamílies:[8][9]
Les superfamílies més nombroses són Xanthoidea (11 famílies), Majoidea (8 famílies), Cancroidea (6 famílies) i Grapsoidea (6 famílies).
Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
