Borís Godunov (Mússorgski)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Borís Godunov és una òpera en un pròleg i quatre actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin, així com dels fets històrics del regnat del tsar Borís recollits per Nikolai Karamzín a Història de l'Imperi Rus. S'estrenà al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 17 de febrer de 1873. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 20 de novembre de 1915.[1]
Per a d'altres significats, vegeu Borís Godunov (desambiguació) |
Aleksandr Golovin. Retrat de Fiódor Xaliapin com Borís Godunov (1912) | |
Títol original | Борис Годунов (ru) |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Modest Mússorgski |
Llibretista | Modest Mússorgski |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus |
Basat en | Obra homònima d'Aleksandr Puixkin i Història de l'Imperi Rus de Nikolai Karamzín (Aleksandr Puixkin ) |
Creació | 1869 |
Data de publicació | 1874 |
Parts | un pròleg i quatre |
Durada | 2h 20' |
Lloc de la narració | Confederació de Polònia i Lituània i Tsarat Rus |
Versió |
|
Personatges | Boris Godunov (en) , Rangoni (en) , Mityukha (en) , Marina Mniszech (en) , Kseniya's nurse (en) , Prince Vasiliy Ivanovich Shuysky (en) , The Boyar-in-Attendance (en) , The Innkeeper (en) , The Pretender under the name Grigoriy (in training with Pimen) (en) , The yuródivïy (en) , Misail (en) , Varlaam (en) , Kseniya (or Xenia) (en) , Pimen (en) , Andrey Shchelkalov (en) , Fyodor (or Feodor) (en) , Czernikowski* (or Chernikovsky) (en) , Lawicki* (or Lavitsky) (en) , L'Innocent (fr) , Krouchtchev (fr) i Peuple (fr) |
Estrena | |
Estrena | 17 de febrer de 1873 |
Escenari | Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 20 de novembre de 1915 (estrena a Espanya) |
Es tracta d'un dels títols clau del repertori líric rus en particular i eslau en general, i fins i tot de tota la història de l'òpera.[2]
La tragèdia lírica més gran del repertori rus,[3] tracta sobre la coronació de Borís Godunov, la seva consciència culpable, les relacions amb els seus fills i la seva mort, així com de Demetri, que aquí és descrit com un monjo fugitiu, les seves relacions amb la princesa Marina i la seva pretensió al tron. Un altre dels protagonistes és el Poble -representat per la figura del cor-, maltractat pels canvis polítics, obligat a alegrar i victorejar quan ho ordenen els soldats, desfets per les salvatges actuacions d'una justícia grollera, i on apareix la patètica figura del simple (o l'idiota).