Bombolla econòmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària.[1]
Per a altres significats, vegeu «bombolla (desambiguació)». |
És un fenomen borsari que es presenta sempre que es "negocien alts volums a preus que difereixen considerablement dels valors intrínsecs".[2][3] Les causes de les bombolles segueixen sent un desafiament per a la teoria econòmica. Encara que s'han suggerit moltes explicacions, recentment s'ha mostrat que les bombolles apareixen fins i tot sense incertesa,[4] especulació,[5] o racionalitat limitada.[6] Més recentment, s'ha proposat que les bombolles poden ser causades per processos de coordinació de preus[7] o normes socials emergents.[6]
Com que, sovint, és difícil observar els valors intrínsecs en els mercats de la vida real, les bombolles són sovint identificades només en retrospectiva, quan apareix una caiguda sobtada en els preus. Aquesta caiguda és coneguda com a crash o el "esclat de la bombolla". Tant la fase de boom econòmic com la de recessió de la bombolla són exemple d'un mecanisme de realimentació positiva, en contrast amb el mecanisme de realimentació negativa que determina el preu d'equilibri en circumstàncies normals de mercat. Els preus en una bombolla econòmica poden fluctuar caòticament i tornar impossible predir només basant-se en l'oferta i la demanda.
Llavors, una bombolla econòmica és un fenomen que es produeix en els mercats, en bona part a causa de l'especulació, que produeix una pujada anormal i prolongada del preu d'un actiu o producte, de manera que dit preu s'allunya cada vegada més del valor real o intrínsec del producte. El procés especulatiu porta a nous compradors a comprar amb palanquejament amb la finalitat de vendre a un preu més gran en el futur, la qual cosa provoca una espiral de pujada contínua i allunyada de tota base factual.[8] El preu de l'actiu assoleix nivells absurdament alts fins que la bombolla acaba esclatant (en anglès crash), a causa de l'inici de la venda massiva de l'actiu quan hi ha pocs compradors disposats a adquirir-lo. Això provoca una caiguda sobtada i brusca dels preus, portant-lo a preus molt baixos, fins i tot inferiors al seu nivell natural, deixant darrere seu un reguitzell de deutes. Això es coneix com a crack.
Se sol considerar que les bombolles econòmiques són negatives perquè comporten una assignació inadequada de recursos, destinant una bona part d'ells a finals improductius: l'alimentació de la bombolla. Però a més, el crac amb el que finalitza la bombolla econòmica pot destruir una gran quantitat de riquesa i produir un malestar continuat, com va passar amb la tulipomania holandesa, la Gran Depressió dels anys 1930 i la bombolla immobiliària en Japó en els anys 1990.
Les bombolles financeres van ser estudiades per Hyman Minsky, que les va vincular al crèdit, a les innovacions tecnològiques ia les variacions del tipus d'interès.