![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Et%25C3%25A0_imperiale%252C_chiusino_a_forma_di_mascherone_di_divinit%25C3%25A0_fluviale%252C_detta_bocca_della_verit%25C3%25A0%252C_collocata_qui_nel_1632.jpg/640px-Et%25C3%25A0_imperiale%252C_chiusino_a_forma_di_mascherone_di_divinit%25C3%25A0_fluviale%252C_detta_bocca_della_verit%25C3%25A0%252C_collocata_qui_nel_1632.jpg&w=640&q=50)
Bocca della Verità
obra escultòrica d'una antiga màscara de marbre pavonazzetto / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locat a la paret del pronaos de l'església de Santa Maria in Cosmedin a Roma l'any 1632.
![]() ![]() | |
Tipus | obra escultòrica i manhole cover (en) ![]() ![]() |
---|---|
Mètode de fabricació | relleu ![]() |
Gènere | art públic ![]() |
Material | marbre ![]() |
Mida | 1,75 (![]() ![]() |
Col·lecció | Santa Maria in Cosmedin (Roma Capitale) ![]() |
Lloc web | dpsusa.com… ![]() |
L'escultura, datable al voltant del segle i, té un diàmetre d'1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits.[1]
Tampoc es té certesa sobre la seva utilitat antiga: si era una font o part d'un impluvium o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la claveguera Màxima).
En canvi, se sap que la màscara té fama antiga i llegendària: es presumeix que aquest sigui l'objecte esmentat al segle xi en els Mirabilia Urbis Romae, en què es diu:
« | Al costat de l'església de Santa Maria de la Fontana es troba el temple de Faune. Aquesta imatge va parlar a Julià, l'emperador conegut com "l'apòstata" i el va enganyar.[2] | » |
Un text alemany del segle xii descriu detalladament com, des de darrere de la boca, el diable -anomenant-se a si mateix Mercuri (que en aquell temps era protector dels comerços i dels embolics)- va agafar una llarga estona la mà de Julià l'Apòstata (que havia enganyat una dona, i davant aquell ídol havia de jurar la seva bona fe), prometent rentar la seva reputació i una gran fortuna si tornava a l'antic esplendor del paganisme.
En una altra llegenda alemanya de dos segles després, trobem la imatge que no gosa mossegar la mà d'una emperadriu romana que -tot i que efectivament havia comès adulteri- la va enganyar amb un artifici lògic.
Al segle xv alguns viatgers italians i alemanys recorden amb certa credulitat que aquesta pedra "és anomenada pedra de la veritat, ja que antigament tenia la virtut de mostrar quan una dona havia fallat al seu marit".[3]
El nom boca de la veritat apareix l'any 1485, i l'escultura apareix esmentada des de llavors entre les curiositats de Roma, i ha estat reproduïda en dibuixos i postals. A partir d'aquests, se sap que a l'inici estava fora del pòrtic de l'església i que va ser traslladada després de les restauracions demanades per Urbà VIII l'any 1631.