El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont. Es va fundar vers el segleii i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne, Vosges, la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle. Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August. El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon. Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823. El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont. Set bisbes foren sants i tres cardenals.