Bioremediació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La bioremediació és una disciplina científica que es basa en la utilització d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.[1] Per aquest procés es fan servir microorganismes, fongs, plantes amb clorofil·la o els seus enzims per a tornar al medi ambient natural alterat pels contaminants la seva condició original. La bioremediació pot ser utilitzada per atacar contaminats específics del sòl com són la degradació hidrocarburs clorurats per bacteris. Un exemple més general és la neteja de restes de petroli afegint-hi un fertilitzant que contingui nitrat i/o sulfat i així facilitar la descomposició del petroli cru per part de bacteris endògens o exògens.
Les tecnologies de bioremediació es poden classificar pel lloc on tenen lloc com in situ o ex situ. In situ és tractar el material en el mateix lloc on s'ha produït la contaminació mentre que ex situ implica emportar-se el material contaminat i tractar de descontaminar-lo a qualsevol lloc. Un cop la contaminació s'ha produït, es poden realitzar tractaments in-situ, en el mateix medi, o ex-situ, en un altre lloc.
Exemples de tecnologies de bioremediació són, entre altres: Atenuació natural, barreres, bioventing, biopiles, biodegradació en reactor, bioestimulació, compostatge, bioaugmentació,[2] fitoremediació, etc.
No tots els contaminants, tanmateix, són fàcilment tractats amb bioremediació amb ús de microorganismes. Per exemple els metalls pesants com el cadmi i el plom no els capturen directament els organismes. En el cas del mercuri dins la cadena alimentària resulta difícil actuar-hi. S'han produït plantes transgèniques amb finalitats de bioremediació, ja que algunes plantes naturals, i les modificades genèticament per a aquest efecte, poden acumular les toxines i aquestes plantes cultivades es recol·lecten quan han absorbit els contaminants a fi i efecte de llevar del sòl els contaminants que les plantes han pogut acumular en els seus teixits.[3] Els metalls pesants recollits en la biomassa vegetal poden ser incinerats o aprofitats per a usos industrials.
Per eliminar un ampli marge de contaminants cal conèixer bé els cicles bioquímics que es donen a la natura com poden ser el cicle del carboni.[4]
No confondre la bioremediació amb la depuració, que realitza una eliminació dels contaminants fent servir mètodes físics, químics i/o biològics, abans que el contaminant arribi al medi ambient.