muntanya i penya-segat de les Illes Fèroe From Wikipedia, the free encyclopedia
El Beinisvørð és un penya-segat de 469 m d'alçada situat a l'illa de Suðuroy, a les illes Fèroe. Es tracta d'un penya-segat que té la caiguda directament al mar i és el més alt que hi ha a Suðuroy.[1] Es troba entre els pobles de Lopra i Sumba.El Beinisvørð forma per un pendent verd cap al poble de Sumba, que arriba fins al penya-segat. La part seva superior triangular és visible des de molts punts de Suðuroy, com ara Lopra, Nes i Marknoyri, la part més oriental de Vágur. Quan fa temps clar, també és visible des d'un ferri just abans d’entrar al fiord de Trongisvágur, el Trongisvágsfjørður.
Tipus | muntanya penya-segat | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Suðuroy | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | illes Fèroe | |||
| ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | |||
Característiques | ||||
Altitud | 469 m | |||
Els homes de Sumba solien baixar en ràpel per la vessant escarpada del penya-segat per arribar fins on nien els ocells marins per atrapar ocells marins i recollir ous; aquesta pràctica se l'anomena síging. Tant els ocells com els seus ous van ser un aliment important per a la gent de Sumba en el passat. Diversos homes van morir mentre feien això; de vegades, per exemple, una pedra queia sobre els seus caps, ferint-los fatalment. El 1975 una gran allau a Beinisvørð va destruir nombrosos hàbitats i punts de referència d'aus.[2]
Quan la reina Margarida II de Dinamarca va visitar les Illes Fèroe el 2005, es va construir especialment un petit pont de fusta per a fer-li més fàcil arribar al Beinisvørð des de la carretera.
Almenys dos famosos poetes feroesos han esmentat el Beinisvørð en poemes. Poul F. Joensen (nascut a Sumba el 1898) sovint esmentava el Beinisvørð com l'esperit guardià del país. [2] Un cantant i compositor feroès de Klaksvík, Hanus G. Johansen, va musicar diversos d’aquests poemes que es van fer molt populars i coneguts entre els feroesos de totes les edats. El poeta Janus Djurhuus (nascut a Tórshavn el 1881) l'utilitza com a símbol de la independència de les Fèroe al seu Heimferð Nólsoyar Páls.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.