Beatriu Fernández de Córdoba i Figueroa

Beatriu Fernández de Córdoba i Figueroa (?,1523 - Barcelona, 9 d'agost de 1553), noble coneguda per Beatriz de Figueroa, germana del duc de Sessa i neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, casada el 1539 a Baena amb Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, residí habitualment a Barcelona.^[1]

Beatriu Fernández de Córdoba i Figueroa

Biografia
Família
Cònjuge	Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Fills	Antonio Fernández de Còrdova i Cardona, Lluis Folc de Cardona i Fernández de Còrdova
Pares	Gonzalo Fernández de Córdoba   i Elvira Fernández de Córdoba, 2.Duquesa de Sessa

El 15 de juny del 1539 Beatriu signa capítols matrimonials amb Ferran. El matrimoni va tenir 5 fills:

• Anna.
• Ramon, mort als 9 dies de nascut.
• Lluís, hereu.
• Antoni.
• Jeroni, mort als 5 anys.

Testament

Poc abans de morir, el 2 de juliol del 1553, Beatriu ordena les seves últimes voluntats nomenant a 6 marmessors:

1. el seu marit Ferran;
2. el seu germà Gonzalo, esmentat com a duc de Sessa;
3. sa germana Francisca, la marquesa de Gibraleón;
4. l'inquisidor de Catalunya, Diego Sarmiento;
5. el mestre del convent de Sant Francesc de Barcelona, Rafael Manegat; i
6. el governador de Catalunya, Pere de Cardona.

Beatriu esmenta que era parroquiana de l'església dels Sants Just i Pastor a Barcelona, manifestant per tant una residència habitual a la capital catalana, i, per efecte indirecte, informa que la residència a Bellpuig seria secundària o ocasional. Segons l'inventari post-mortem de Beatriu, la difunta habitava al carrer Ample de Barcelona, segurament al palau Sessa.

Segons l'epígraf de la seva tomba, Beatriu va morir el 9 d'agost del 1553, als 30 anys al monestir dels monjos Jerònims a la Vall d'Hebron, a Barcelona.

Referències

1. Yeguas i Gassó, Joan «Sobre Beatriu Fernández de Córdoba (1523-1553)». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 2001, pàg. 69–102. ISSN: 2014-4822.