![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Battle_of_Alalia_%2528Hutchinson%2527s_story_of_the_nations%2529.jpg/640px-Battle_of_Alalia_%2528Hutchinson%2527s_story_of_the_nations%2529.jpg&w=640&q=50)
Batalla d'Alàlia
batalla naval lliurada pels grecs foceus contra els fenicis i els etruscs / From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalla d'Alàlia fou una batalla naval esdevenguda entre els foceus, que uns anys abans havien fundat la colònia d'Alàlia, i una coalició de púnics i etruscs. Va tenir lloc a la Mar Tirrena, entre Còrsega i Sardenya, entre el 541 i 535 aC.
![]() ![]() | |||
Tipus | batalla ![]() | ||
---|---|---|---|
Data | 541-535 aC | ||
Coordenades | 42° 06′ 15″ N, 9° 33′ 10″ E | ||
Lloc | Mar Tirrena | ||
Resultat | Els foceus abandonen Alàlia i bona part de les pretensions comercials a la zona. Comença la colonització púnico-fenícia a Ibèria. | ||
Bàndols | |||
| |||
Forces | |||
|
Fou conseqüència de la pressió colonial i comercial que exercien els foceus sobre la Mediterrània occidental, una regió que abans de la fundació de Massàlia havia estat monopolitzada per fenicis i, en menor mesura, etruscs. El desenllaç de la batalla és discutit: mentre que les fonts antigues indiquen que la victòria fou pels foceus, la historiografia moderna es decanta més aviat per allò contrari, o bé per un empat. En qualsevol cas, la batalla comportà una frenada en la intensitat comercial grega en aquells encontorns mediterranis que permeté la intensificació de l'expansió comercial feniciopúnica a tota la costa hispànica i el domini etrusc a la zona de la Mar Tirrena, si més no fins a la batalla de Cumes el 474 aC.
La batalla tengué grans conseqüències a gran escala:
- Fou clau per l'emergència a la Mediterrània de dues esferes d'influència política, econòmica i cultural diferenciades: la grega i la fenícia. En l'equilibri d'aquests dos mons incubà el sorgiment d'un nou subjecte polític, nascut sota la influència cultural i política de grecs, fenicis i etruscs: Roma.
- La retirada dels foceus com a potència comercial capaç de competir amb els etruscs a la zona nord de la Mar Tirrena, hegemonia que els etruscs no perdrien fins gairebé un segle més tard, a la batalla de Cumes, que fou un cop dur en el seu control sobre Roma i la zona de la Campània.
- El domini dels etruscs del comerç a la zona nord de la Mar Tirrena, que els permeté d'intensificar les seves relacions amb la zona del centre d'Europa, que tengueren un paper decisiu en l'esdevenidor de la cultura cèltica i particularment en el pas de la cultura de Hallstatt a la cultura de La Tène.
- La disminució de la intensitat comercial dels foceus amb les costes ibèriques (excepció feta de l'extrem nord, a Empúries) obrí les portes al monopoli comercial dels cartaginesos amb aquesta regió, que desembocà en la colonització cartaginesa de les costes de la península Ibèrica. Això comportà, d'una banda, la decadència i posterior desaparició de Tartessos, aliada comercial dels grecs, que no pogué competir amb l'ímpetu comercial dels púnics. D'altra banda, en el naixement de la cultura ibèrica el món indígena rebé una influència forta del món cultural púnic, i a conseqüència de la batalla d'Alàlia, aquesta influència s'intensificà.