From Wikipedia, the free encyclopedia
El Batalló Đuro Đaković o Djuro Djakovic (serbi ciríl·lic: Батаљон Ђуро Ђаковић) va ser una unitat militar, formada principalment per brigadistes iugoslaus, adscrita a les Brigades Internacionals, un cos de voluntaris estrangers que va participar en la Guerra Civil espanyola en favor de la II República. Deu el seu nom a Đuro Đaković, un dels líders del Partit Comunista de Iugoslàvia, executat en 1929 per la seva tenaç oposició al règim d'Alexandre I.[1] El batalló Deda Blagoev, compost per voluntaris búlgars, es fusionà amb el Đuro Đaković durant l'organització de les brigades.[2] Dels 1.664 brigadistes iugoslaus que arribaren a Espanya, 543 foren integrats inicialment en els batallons Đuro Đaković, Dimitrov i Masaryk.
Tipus | batalló |
---|---|
Anomenat en referència a | Đuro Đaković (en) |
Data de lleva | desembre de 1936 |
Fundació | desembre 1936 |
Dissolució | 5 d'octubre de 1938 |
País | Bulgària, Iugoslàvia Segona República Espanyola |
Branca | B. Internacionals |
Arma | Infanteria |
Estructura | Batalló |
Comandants | |
Oficials destacats | Kosta Nađ Peko Dapčević |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
El batalló estava compost per una companyia de metralladores i tres d'infanteria, una de les quals la formaven anarquistes espanyols.
Va estar integrat en diferents brigades al llarg de la guerra:[3]
Entre els membres del batalló Đaković hi havia alguns espanyols, com Luis Álvarez Yuste, el poeta de los guerrilleros, que a Brunete n'arribaria a ser comissari suplent.[4]
Va participar en la Defensa de Madrid, en les batalles de Jarama i Brunete, com a unitat d'infanteria, sofrint quantioses pèrdues, integrat en la XV Brigada Internacional.
Després va ser traslladat, també dins de la XV B.I. al Front d'Aragó, i va perdre la meitat dels seus integrants durant l'Ofensiva de Saragossa. Després de la reorganització de les Brigades, va ser inclòs en la 129a Brigada Internacional, sofrint l'Ofensiva d'Aragó del Bàndol rebel. La Batalla de l'Ebre va ser l'última operació a gran escala en què va participar, havent de retirar-se a la costa catalana on va ser desmobilitzat al setembre de 1938. Així i tot, molts dels seus integrants van haver de combatre en la definitiva ofensiva de Catalunya i travessar la frontera a territori francès.
Molts dels integrants del batalló van aconseguir fugir dels camps d'internament a França i, amb l'ajuda del Partit Comunista de Iugoslàvia, retornar a la Iugoslàvia ocupada pels nazis. Allí, es van integrar en l'Exèrcit Partisà d'Alliberament, on molts d'ells van liderar l'alliberament del país. Quatre veterans de la guerra civil a Espanya van liderar els quatre grups d'exèrcits que van derrotar els alemanys en els Balcans: els generals Peko Dapčević, Koča Popović, Kosta Nađ i Petar Drapšin.[5]
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.