![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Les_Basses_d%2527en_Coll_-_001.jpg/640px-Les_Basses_d%2527en_Coll_-_001.jpg&w=640&q=50)
Basses d'en Coll
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les basses d'en Coll són un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals.[1] Es troben localitzades al municipi de Pals i ocupen unes 50 hectàrees de superfície.[1] Formen part de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter o Baix Empordà, dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
| ||||
Tipus | Zona humida ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País | Catalunya | |||
Regió/prov. | Baix Empordà | |||
Comarca | Girona | |||
Localització | Pals | |||
| ||||
Conca hidrogràfica | Ter | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 1 m | |||
Superfície | 50,92 ha ![]() | |||
Lloc web | bassesdencoll.com… ![]() | |||
Hi ha un recorregut per fer en bicicleta o a peu i un observatori d'aus. La vegetació de la zona està constituïda per retalls de salzeda i omeda, esbarzers, canyars i canyissars.[1] S'hi troben també dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb borró (Ammophila arenaria); dunes estabilitzades amb comunitats de Crucianellion maritimae i herbassars submergits.[1] La zona és un punt important de cria d'ocells com el martinet menut (Ixobrychus minutus), d'amfibis, invertebrats, etc. Cal destacar-ne, per exemple, la població de tortuguetes (Triops cancriformis).[1]
L'estat de conservació de la zona no és del tot òptim i l'espai està molt per sota de les seves possibilitats ecològiques, especialment pel que fa a la fauna nidificant i migradora o hivernal.[1] La conversió en arrossars de gran part de la zona humida s'ha fet, en part, en detriment dels sistemes naturals.[1] Paral·lelament, la utilització de fitosanitaris i fertilitzants ha significat una important alteració de les característiques químiques i biològiques de les aigües, amb la consegüent afectació a la població de macròfits, etc.[1] A part dels impactes produïts per les activitats agrícoles, cal fer esment de la pressió turística (l'espai es localitza entre dos càmpings) i la pressió cinegètica.[1]