From Wikipedia, the free encyclopedia
Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea. Fou el possible fill de Comit III d'Arborea. Marit d'Agalbursa de Cervera.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XII Oristany (Itàlia) |
Mort | 1186 Oristany (Itàlia) |
Jutge d'Arborea | |
1147 (Gregorià) – 1186 (Gregorià) ← Comit III d'Arborea – Pere I d'Arborea, Hug I d'Arborea → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Jutge |
Cònjuge | Agalbursa de Cervera (–1186 (Gregorià)), mort Pelegrina de Lacon (–1157 (Gregorià)), repudi |
Fills | Pere I d'Arborea () Barisó I d'ArboreaPelegrina de Lacon Ispella de Serra () Barisó I d'ArboreaPelegrina de Lacon |
Pare | Comit III d'Arborea |
Es va casar en primeres noces amb Pel·legrina de Lacon, de la que es va divorciar (i que va morir després del 1195). D'aquest matrimoni nasqueren 5 fills (tres nois i dues noies):
Després es va casar el 1157 amb Agalbursa de Cervera, de la branca dels Bas d'aquesta família catalana (era filla de Ponç II de Cervera, vescomte de Bas i d'Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV).[1]
Barisó va intentar una nova croada pisano-catalana i el 1162, durant la guerra entre la República de Pisa i la República de Gènova va ajudar els genovesos envaint la ciutat de Càller després del 1164. Va prendre el títol de rei de Sardenya i fou coronat a Pavia per Frederic I Barba-roja[2] el 10 d'agost de 1164 contraient un fort deute amb les famílies genoveses.[3] Va envair Càller però en fou rebutjat pels germans Pere de Càller-Torres i Barisó II de Torres que tot seguit van envair Arborea. El 1165 l'emperador va cedir l'illa a la República de Pisa i els altres jutges van posar-se de costat dels pisans.[4] El 1180 i fins al 1185 va lluitar altra vegada contra Càller. Va concedir privilegis als benedictins de Montecassino.[5]
Va morir el 1185 o poc després i sense haver tingut fills amb Agalbursa. Per aquest motiu en el seu testament va deixar com a hereu el nebot de la seva dona Hug II Ponç de Cervera, sota la regència prèvia de Ramon de Torroja, cunyat d'Agalbursa (el qual estava casat amb la germana d'aquesta: Gaia). La decisió no fou ben rebuda pel primogènit de Barisó del seu anterior matrimoni, Pere I d'Arborea, qui va enfrontar-se a la seva madrastra per succeir el seu pare,[1] discussió en la qual va intervenir el rei Alfons el Cast.[6] Finalment les dues parts arribaren a un pacte el 1192 en el Compromís d'Oristany: Pere va reconèixer el seu germanastre Hug com a jutge igual que ell.[1] No obstant això fou finalment la branca d'Hug la que va acabar sortint triomfadora a l'assumir la línia successòria del Jutjat d'Arborea, posant-lo a partir d'aquell moment sota l'òrbita de la política catalanoaragonesa.[1]
Precedit per: Comit III d'Arborea |
jutge d'Arborea 1146-1185 |
Succeït per: Hug I d'Arborea |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.