Baix Cinca (comarca històrica)

El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans. Comprèn els Camps de Cinca (Fraga, Vilella de Cinca, Torrent de Cinca, Saidí i Mequinensa).

Municipi	Població	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
Fraga	14539	435	33,42
Mequinensa	2495	307,2	8,12
Torrent de Cinca	1276	56,77	22,47
Saidí	1709	92,55	18,47
Vilella de Cinca	450	16,54	27,21
Totals	20469	908,06	22,54

Baix Cinca

Localització
41° 31′ N, 0° 20′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Municipi	Fraga
Capital	Fraga
Població humana
Població	20.469 (22,54 hab./km²)
Geografia
Superfície	908,06 km²

Geografia

La comarca del Baix Cinca es troba al límit occidental del Principat de Catalunya. Limita a l'est amb el Segrià i al sud amb el Matarranya, i per la banda occidental limita amb diversos municipis aragonesos de parla espanyola. Fraga n'és la capital.

Al vessant nord de l'Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la depressió ibèrica. Els canals de l'Ebre, el Segre i el Cinca s'encaixen en relleus tabulars dominants, en forma de canyó. Però la major part de la comarca és formada per planells i tossals, testimonis del nivell antic de tota la plana. Morfològicament cal distingir entre els planells i les valls.

Clima

Les valls, altrament, són estretes i als Monegres l'aridesa del clima no ha permès d'excavar una xarxa hidrogràfica. Les precipitacions mitjanes són al voltant dels 350 mm. Les oscil·lacions tèrmiques anuals són fortes (mitjana d'agost, 25 °C; de gener, 4,5 °C). L'estiu és francament àrid, i la tardor, seca.

Vegetació

La vegetació climàcica era la màquia de garric i d'arçot, que seria travessada pel bosc galeria d'àlbers i d'oms que segueix els rius, i la savina turífera als Monegros. Avui predominen els erms, de romaní i d'espart (Stipa tenacissima), que donen pastures magres. Les basses que recullen la pluja constitueixen, encara avui, un dels trets característics del paisatge del Baix Cinca.

Demografia

La densitat de població el 1991 era de 18,4 h/km². Fraga aplega el 61% de la població censada a la comarca. Els cereals constitueixen la monocultura de les estepes de la dreta del Cinca i del Segre.

Economia

El regadiu proporciona actualment les majors produccions, especialment fruiters (préssec i poma) i hortalisses. Cal distingir un sector de regadiu tradicional al llarg del Cinca, i els regatges nous derivats del canal d'Aragó i Catalunya. La ramaderia ovina transhuma pels ermots dels Monegres, però predominen el porcí i l'aviram. Dins les indústries era rellevant l'extractiva: lignit i carbó, activitat avui desapareguda. Actualment, la indústria és escassa i centrada a Fraga, predominant les indústries derivades de l'agricultura.

Accés

El trànsit és canalitzat per la carretera de Barcelona a Lisboa i per l'autopista de l'Ebre. Perpendicularment, dues carreteres voregen el Cinca fins a l'altura de Montsó.

Història

Prehistòria i edat antiga i mitjana

El Baix Cinca és el tercer, el de color verd fosc

Durant l'època ibèrica, el Baix Cinca va pertànyer al territori dels ilergets. El poblament rural romà sembla que va ser intens, amb alguna gran vil·la, com la descoberta i excavada a Fraga. El Baix Cinca fou inclòs, a partir del segle xi, a la taifa de Lleida, i des de la conquesta catalana (el 1149) de Fraga i de Mequinensa pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va ser incorporat al bisbat de Lleida. Tot i que el 1243 van ser concedits a Fraga els furs d'Osca, el 1255 Fraga fou atorgada per Jaume I a Guillem de Montcada, a canvi de Lleida, i fou unida al comtat de Barcelona. Incorporada a la vegueria de Lleida, Fraga es va mantenir dins el Principat de Catalunya fins al regnat de Ferran el Catòlic, a la fi del segle XV; Saidí, per contra, va ser annexada, al Regne d'Aragó el 1305, annexió confirmada per Jaume el Just, però no admesa mai pel parlament català.

1600

Quan el 1640 la Generalitat de Catalunya es va aixecar contra Felip V d'Espanya i va acceptar Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, es va intentar la integració del Baix Cinca i la Llitera a la vegueria de Lleida. El rei de Castella, però, a l'estiu del 1644, amb un poderós exèrcit comandat pel general Felipe de Silva, va ocupar el Baix Cinca i el 30 de juliol es va apoderar de Lleida.

1700

Després del decret de Nova Planta d'Aragó (1707), la comarca va ser repartida entre els corregiments de Saragossa (Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa) i de Barbastre (Vilella de Cinca i Saidí). Catalunya va perdre els Usatges i Aragó els Furs, i ambdós van patir una llarga centúria d'absolutisme a la francesa. Felip V d'Espanya, per tal d'atreure's els aragonesos, els va oferir d'annexar Aragó, Lleida i Tortosa amb les seves contrades respectives, cosa que si s'hagués esdevingut hauria tornat a unir Fraga i Lleida sota una mateixa administració política, però el rei no va poder dur endavant aquesta arbitrarietat, gràcies a la ferma actitud d'oposició dels catalans.

1800

El darrer intent d'incorporar les comarques frontereres (Baix Cinca, Llitera, Alta Ribagorça i Ribagorça) a Lleida el va fer Napoleó Bonaparte en dividir el Principat de Catalunya en quatre departaments amb les seves prefectures; un d'aquests era el departament de les Boques de l'Ebre, amb Lleida per capital (1812). Aquesta divisió va perdurar fins a l'evacuació francesa (1814).

1900

Amb la divisió provincial espanyola del 1933 Mequinensa va ser atribuïda a la província de Saragossa, i la resta de viles de la comarca, a la d'Osca; el 1935 Fraga es va convertir en cap de partit judicial, que comprenia, a més de Torrent de Cinca, Saidí i Vilella de Cinca, els pobles hispanòfons de les dues riberes del Cinca, aigua avall de Montsó, i el cantó oriental dels Monegres, inclòs ja des del segle xii al bisbat de Lleida (Penyalba i Candasnos).