Azilià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'azilià és una indústria de l'epipaleolític que es va estendre des del Cantàbric fins als Alps, i la seva cronologia va del 10500 a 9000 aC, aproximadament. Va ser definida per Edouard Piette quan va descobrir i analitzar el jaciment de Mas d'Azil. Inicialment, es va pensar que l'azilià comportava una degradació cultural del magdalenià per culpa de la manca d'aliments.
L'àrea de major presència a la península Ibèrica de l'azilià és la meitat oriental d'Astúries fins al País Basc i els jaciments principals són Zatoga a Navarra, Los Azules a Astúries i La Pila a Cantàbria. Es considera probable que algunes restes trobades en indrets del País Valencià i Catalunya siguin d'aquesta indústria; a Dosaigües, a la cova anomenada La Cocina, a Serinyà al Pla de l'Estany i a la balma de Sant Gregori de Falset.[1]