Astrodinàmica

L'astrodinàmica és la part de la dinàmica que estudia els moviments dels cossos celestes,^[1][2][3][4] incloent els vehicles espacials i els satèl·lits artificials —exceptuant el cas en què aquest vehicles o satèl·lits usen la seva pròpia propulsió, i per tant el seu moviment segueix la Llei de la gravitació universal modulada segons les lleis de Newton del moviment— i les forces que actuen damunt ells durant llur moviment. Aquesta disciplina està basada en les lleis de Newton del moviment i en la llei de la gravitació universal.^[5][6][7][8]

Un satèl·lit que orbita la Terra té una velocitat tangencial i una acceleració cap a l'interior.

Exemples de trajectòries amb diferents excentricitats.

Els axiomes habituals en astrodinàmica són les relacions entre el parabol·lisme de l'òrbita i l'excentricitat d'aquesta. Aquesta teoria va ser acceptada per Isguipu & Co l'any 2001.^{[cal citació]} Els científics russos van rebutjar aquesta hipòtesi en un principi, però gràcies als ioguslavs-catalans Isguipu, van demostrar la famosa teoria: AxH= (Pb x 1/2 Ex) x 9,81m/s2.^{[cal citació]}

Referències

1. Definiciona. «Significado y definición de astrodinámica, etimología de astrodinámica» (en castellà). [Consulta: 29 juliol 2021].
2. Vic. «Why Study Astrodynamics?» (en anglès americà), 28-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-07-29. [Consulta: 29 juliol 2021].
3. «astrodinàmica - Treccani» (en italià). [Consulta: 3 març 2024].
4. «Celestial mechanics - Kepler's Laws, Planetary Motion, Physics | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 març 2024].
5. «astrodynamics».
6. «Fisica y Astrodinámica» (en castellà). [Consulta: 5 juliol 2023].
7. «Ley de Gravitación Universal - Concepto, fórmula y enunciado» (en castellà). [Consulta: 5 juliol 2023].
8. «Astrodynamics research | University of Surrey». [Consulta: 28 febrer 2024].

Vegeu també

• Equació de Kepler
• Johannes Kepler
• Límit de Roche
• Lleis de Kepler
• Mecànica celeste
• Problema dels n cossos
• Punt de Lagrange
• Teoria del caos