Astronomia visible
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'astronomia visible és l'àrea de l'astronomia que utilitza llum per estudiar l'univers en una petita regió de l'espectre electromagnètic, coincident en gran part amb la qual l'ull humà pot detectar.[1] És la part més antiga de l'astronomia, ja que recentment al segle xx van començar a ser usades en la investigació astronòmica regions de l'espectre electromagnètic diferents a la visible. Abasta una àmplia varietat d'observació a través de telescopis que són sensibles al rang de llum visible (telescopi òptic). Inclou la formació d'imatges, on es fa una imatge d'algun tipus de l'objecte; fotometria, on es mesura la quantitat de llum procedent d'un objecte, espectroscòpia, on es mesura la distribució de la llum que fa la seva longitud d'ona, i polarimetria, on es mesura l'estat de polarització de la llum. Un exemple d'espectroscòpia és l'estudi de les línies espectrals per a comprendre quin tipus de matèria lluminosa està travessant. L'astronomia visible també inclou mirar al cel durant la nit (astronomia amateur). l'astronomia de llum visible és part de l'astronomia òptica, i es diferencia de astronomies basades en tipus de llum invisibles a l'espectre de radiació electromagnètica, com ones de ràdio, ones infraroges, ones ultraviolades, ones de raigs X i onades de raigs gamma.
Fins a finals del segle xix, l'únic detector utilitzat era l'ull. L'eina principal que utilitza és el telescopi.humà, però l'adveniment de la imatge va canviar això, permetent un augment enorme de la sensibilitat de les observacions. En comptes de la fracció de segon en què l'ull rep fotons abans d'enviar el senyal al cervell, es podia exposar una placa fotogràfica durant hores.
La placa fotogràfica es va emprar tant per detectar imatges com espectres. En el segon cas, un espectrògraf separa la llum que arriba al focus del telescopi per longitud d'ona, i el resultat queda registrat a la placa fotogràfica. En les últimes dècades del segle xx, la placa fotogràfica es va anar reemplaçant gradualment per detectors electrònics, el més útil i àmpliament usat d'ells sent el CCD. Tot i l'obertura de noves regions de l'espectre a la investigació astronòmica, l'astronomia òptica segueix sent una àrea immensament activa.