Arxius administratius de Persèpolis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Arxius Administratius de Persèpolis és un conjunt de dos arxius administratius — l'Arxiu de la Fortificació de Persèpolis i l'Arxiu de la Tresoreria de Persèpolis — que contenen tauletes d'argila que daten de l'Imperi Aquemènida.[1] El descobriment es va fer durant les excavacions realitzades pels arqueòlegs de l'Institut Oriental de Chicago a la dècada de 1930 a Persèpolis. Les excavacions van ser dirigides inicialment per Ernst Herzfeld des de 1931 fins a 1934 i van continuar des de 1934 fins a 1939 per Erich Schmidt.[2]
Mentre que la fi de l'Imperi Aquemènida està simbolitzada per la crema de Persèpolis per part d'Alexandre el Gran (ca. 330/329 a.C.), la caiguda de la ciutat va contribuir paradoxalment a la preservació dels arxius administratius aquemènides.[3] Segons l'evidència arqueològica, la crema parcial de Persèpolis no hauria afectat directament les tauletes, però sí que hauria pogut provocar l'esfondrament de part de la muralla nord de la fortificació on estaven guardades. Així s'haurien pogut conservar fins a la seva extracció per part dels arqueòlegs de l'Institut Oriental.[2]
Els milers de tauletes, fragments i impressions de segells dels arxius formen part d'un únic sistema administratiu que una continuïtat de dades de més de cinquanta anys (del 509 al 457 aC).[4] La seva rellevància històrica rau en la informació que transmeten sobre la geografia, l'economia i l'administració, així com la religió i les condicions socials de la regió de Persèpolis des del regnat de Darios el Gran fins al d'Artaxerxes I.[3]
Els arxius administratius de Persèpolis són la font primària existent més important sobre el funcionament intern de l'Imperi Aquemènida, encara que no són utilitzats completament com a tal per la majoria d'historiadors.[5][4]