Arxiu Municipal de València
Arxiu històric municipal de la Ciutat de València / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'origen de l'Arxiu Municipal de València es remunta al segle xiii, quan el 1238 Jaume I va ocupar la ciutat de València i va crear els dos càrrecs essencial, les primeres institucions locals: el Batle, que administrava i gestionava el patrimoni del rei, i el Cúria oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat, i que a partir de 1250 passaria a anomenar-se Justícia, després va instaurar el Mostassaf i el Consell dels prohoms. Set anys després creava, mitjançant l'estatut de 13 de setembre de 1245, la institució dels Jurats,[1] que governaven, administraven i regien la ciutat, fonamentant el futur poder executiu municipal fet que va suposar el naixement de la universitat o municipi de la ciutat de València. Va ser el primer gran municipi creat per Jaume I a la Corona d'Aragó, car posteriorment atorgà estatuts semblants a Barcelona i la Ciutat de Mallorca el 1249, i el 1272 a Saragossa.[2]
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Arxiu ![]() | |||
Construcció | 1238 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Regne de València (Corona d'Aragó) ![]() | |||
| ||||
Activitat | ||||
Fundador | Jaume el Conqueridor ![]() | |||
El Consell de la ciutat de València, des de la creació de les primeres institucions municipals, va buscar lloc per allotjar i conservar els documents. Concedides per privilegi del rei de 21 de maig de 1239 a la Ciutat de València, van habilitar-se unes cases per a l'establiment del Cúria i la seua cort de Justícia, la plaça de l'Almoina, darrere de la Seu de València, que va ser el primer emplaçament de l'arxiu on començaren a guardar-se els primers documents.
El 1306, un incendi i la manca d'espai, van propiciar un canvi de seu; per privilegi de 22 d'abril de 1311, Jaume II autoritzà al Consell de la Ciutat l'adquisició d'unes cases al carrer Cavallers i en aquest solar feu construir un edifici gòtic, que fou la seu del Consell municipal [lower-alpha 1].[3]
El 1412, a principis del segle xv, el Consell va decidir habilitar un lloc concret per guardar els documents i millorar la conservació dels llibres més importants de la Ciutat, com «El Llibre dels Furs» o el «El Llibre del Consolat de Mar». Els fons de l'Arxiu anaren augmentant i calia inventariar-los i classificar-los racionalment, car era dificultós per l'escrivà trobar qualsevol document que se li demanava. Prova d'això és el llibre de Protocols Notarials de l'any 1484, on s'arreplega una relació dels «Llibres de actes del Consell» des de 1306.
El 26 de febrer de 1729 s'encarregà a l'Escrivà Major, Andrés Tinajero, la elaboració d'un Inventari General de tots els documents de l'Arxiu per tal d'agilitzar la gestió institucional, tasca que va acabar al juny de 1732.
Els fons de l'Arxiu Municipal, junt amb altres elements artístics de gran vàlua, es van conservar a la Casa de la Ciutat, al carrer Cavallers, fins a mitjans del segle xix, quan es va construir un edifici de nova planta destinat a cobrir les necessitats de la ciutat, les quals l'antic palau gòtic ja no podia satisfer, a causa del seu estat runós.
El nou emplaçament triat va ser l'edifici del carrer Reglons que ocupava la Casa de l'Ensenyança, lloc on ja s'havien traslladat provisionalment part de les oficines municipals. La Casa de l'Ensenyança va ser una institució fundada per l'arquebisbe Mayoral al segle xviii. Formant part d'aquesta Casa, hi havia l'Església de Santa Rosa de Lima que també integrava l'Església de la Confraria de la Sang, i tots-tres edificis formaven un rectangle delimitat pels carrers de la Sang, Arquebisbe Mayoral, Periodista Azzatti i les dependències occidentals de l'antic convent de Sant Francesc.[3]
Al 1894 es va aprovar un Reglament Interior de l'Arxiu Municipal que s'establia un sistema de classificació general dels documents i fixava el mètode per a la sortida i entrada dels mateixos.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Furs_de_Jaume_I_%281238-1271%29.jpg/640px-Furs_de_Jaume_I_%281238-1271%29.jpg)
El 16 de març de 1923 un nou Reglament de l'Arxiu regulava el règim de funcionament i establia les disposicions necessàries per a la conservació, catalogació i estudi dels fons.
El procés de trasllat del govern municipal al nou emplaçament va ser llarg: l'Arxiu Municipal de València va ser una de les primeres instal·lacions que s'incorporà, consolidant-se l'any 1935, durant la Segona República, període en què van ser incorporades les dependències annexes de l'església de Santa Rosa a l'edifici de l'arxiu per tal d'instal·lar-hi definitivament l'Arxiu Municipal de València i el Museu Històric de la Ciutat.
A les darreres dues dècades del segle xx, per imperatiu d'espai i també per l'adequació a les tecnologies de la comunicació i de la informació feren necessari l'adquisició d'una nova seu. La ciutat va adquirir el Palau de Cervelló, que va ser rehabilitat per ser el nou destí dels quasi vuit-cents anys de la història de la ciutat i el regne de València, que custòdia l'Arxiu Històric Municipal.
Amb l'arribada de l'administració electrònica, el Ple de l'Ajuntament va aprovar el 30 de gener de 2015, el darrer Reglament de l'Arxiu Municipal de València, que contempla la nova realitat tecnològica.
Als darrers anys començaren les tasques d'informatització i digitalització de fons, com el padró, registre civil o arxiu fotogràfic, i es treballa en la implantació d'un sistema de fitxer electrònic que complisca amb la normativa arxivística vigent, fet que comporta tasques d'ampliació del quadre de classificació de la documentació. També s'ha incorporat l'Arxiu, a l'Arxiu al Sistema Arxivístic Valencià en Xarxa (SAVEX).[3]