Arxipèlag Àrtic Canadenc

From Wikipedia, the free encyclopedia

Arxipèlag Àrtic Canadencmap

L'Arxipèlag Àrtic Canadenc (en anglès Canadian Arctic Archipelago), conegut també simplement com l'Arxipèlag Àrtic, és un arxipèlag situat al nord del Canadà continental, a l'oceà Àrtic. Conforma l'extrem septentrional de l'Amèrica del Nord i té una extensió d'uns 1.424.500 km².[1] Aquest grup de 36.563 illes ocupa la majoria del territori de Nunavut i una part dels territoris del Nord-oest;[2] les més septentrionals de totes s'agrupen en l'anomenat arxipèlag de la Reina Elisabet.

Dades ràpides Tipus, Localització ...
Plantilla:Infotaula geografia políticaArxipèlag Àrtic Canadenc
Thumb
Tipusarxipèlag Modifica el valor a Wikidata

Localització
Thumb Modifica el valor a Wikidata Thumb
 75° N, 90° O
EstatCanadà
TerritoriNunavut Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.420.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.616 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPic Barbeau (2.616 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Tanca
Thumb
Mapamundi amb la localització de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc
Thumb
Mapa amb la projecció polar de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc
Thumb
Les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc

Geografia

L'arxipèlag s'estén longitudinalment al llarg de 2.400 km, i d'uns 1.900 km de dalt a baix, des del cap Columbia, el punt més septentrional de l'illa d'Ellesmere, fins al continent. A l'oest limita amb la mar de Beaufort, al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb la badia de Baffin i l'estret de Davis que el separen de Groenlàndia, i al sud amb la badia de Hudson i el Canadà continental. Les diverses illes estan separades entre elles i el continent per una sèrie d'estrets i canals coneguts en conjunt com el pas del Nord-oest. A la part continental, en direcció a l'arxipèlag, s'estenen cap al nord dues grans penínsules, la de Boothia i la de Melville.

L'Arxipèlag Àrtic consta de 94 illes majors (d'una extensió superior als 130 km²), que inclouen tres de les illes més grans del món, i 36.469 de menors.[1] Les illes principals de l'arxipèlag (amb una superfície de més de 10.000 km², en ordre descendent) són les següents:

Més informació Nom, Localització* ...
NomLocalització*Superfície
(km²)
Rànquing per superfíciePoblació
(2001)
Al mónAl Canadà
BaffinNunavut NU507.451519.563
VictòriaTerritoris del Nord-oest TN, Nunavut NU217.291921.707
EllesmereNunavut NU196.236103168
BanksTerritoris del Nord-oest TN70.028245114
DevonNU NU55.2472760
Axel HeibergNunavut NU43.1783270
MelvilleTerritoris del Nord-oest TN, Nunavut NU42.1493380
SouthamptonNunavut NU41.214349721
Príncep de Gal·lesNunavut NU33.33940100
SomersetNunavut NU24.78646120
BathurstNunavut NU16.04254130
Príncep PatrickTerritoris del Nord-oest TN15.84855140
Rei GuillemNunavut NU13.1116115960
Ellef RingnesNunavut NU11.29569160
BylotNunavut NU11.06772170
Tanca

* NU = Nunavut, TN = Territoris del Nord-oest

Després de Groenlàndia, l'Arxipèlag Àrtic és l'àrea terrestre principal de l'Àrtic. El clima de les illes és l'àrtic, i el terreny està format per tundra excepte a les regions muntanyoses. La major part de les illes no estan habitades; els assentaments humans són escassos, disseminats i poc poblats, i la majoria es troben a les illes més meridionals, on hi ha algunes petites localitats costaneres de població inuit.

Història

Arran de les exploracions de Martin Frobisher a la dècada del 1570, la sobirania de les illes fou atribuïda als britànics. La sobirania canadenca, que originàriament (1870-80) només s'exercia sobre la part de les illes banyada per la badia de Foxe i la badia i l'estret de Hudson, no fou establerta sobre tot l'arxipèlag fins que el 1880 el Regne Unit va transferir la sobirania al Canadà de la resta d'illes;[3] el 1895 s'hi va establir el districte de Franklin, que comprenia gairebé la totalitat de l'arxipèlag; aquest districte fou dissolt arran de la creació del territori de Nunavut el 1999. El Canadà reclama la continuació de la seva sobirania territorial sobre el sector del pol Nord, reclamació no reconeguda de manera universal. A més a més, l'estat canadenc també considera que les aigües del pas del Nord-oest són interiors, mentre que els Estats Units i altres països les consideren com a aigües internacionals.[4] El desacord sobre l'estatus del pas del Nord-oest afecta també aspectes sobre legislació ambiental, la seguretat nacional i la sobirania del Canadà. L'illa de Hans, situada a l'estret de Nares, a l'est d'Ellesmere, és un territori actualment en disputa entre el Canadà i Dinamarca.[5][6]

Mapa amb enllaços a les illes

Thumb
Mapa de referència de l'arxipèlag àrtic canadenc
Illes que no són al mapa

Mapping

Referències

Bibliografia addicional

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.