demarcació eclesiàstica catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell. El cap de l'arxidiòcesi és l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya. Té el títol de Primat i és Arquebisbe Metropolità.[1]
Archidiœcesis Tarraconensis (la)  | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Parròquies | 200 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 615.631 (2017) (195,65 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | català | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 3.146,6 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Catedral | Catedral de Tarragona | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Joan Planellas i Barnosell (2019–) | ||||
| Lloc web | arquebisbattarragona.cat | ||||
   
| |||||
La seva seu està ubicada al Palau Arquebisbal de Tarragona, davant de la Casa dels Canonges i al costat del Seminari Pontifici de Tarragona.
Des del 2023, la diòcesi està dividida en 5 arxiprestats:[2]
L'arquebisbat de Tarragona encapçala la província eclesiàstica Tarraconense, tenint autoritat metropolitana sobre:
Antigament, la Tarraconense també va tenir autoritat sobre les següents diòcesis i bisbats:
S'hi han celebrat 179 concilis provincials, essent la província catòlica amb més concilis celebrats. El primer data del 380 i l'últim va ser el Concili Provincial Tarraconense de 1995.
Alguns dels edificis destacables de l'arquebisbat són:
La façana té tres seccions i la nau és de planta de creu llatina. És destacable la Capella de Santa Tecla, patrona de Tarragona, començada el 1760 i acabada el 1776. La pica baptismal és una magnífica peça de marbre que es va trobar a les ruïnes del temple d'August.
L'església de Tarragona va ser de les primeres comunitats cristianes d'Hispània. La tradició conta que van predicar a la ciutat Sant Pau (l'any 64) i l'apòstol Sant Jaume.
Se suposa que Sant Pau va deixar algú al capdavant de la comunitat cristiana i, els seus successors, amb el temps, esdevindrien bisbes. Les primeres referències, però, daten del segle iii i són les Actes del Martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, d'aquesta manera, sant Fructuós de Tarragona és el primer bisbe de Tàrraco conegut, però es desconeix el nombre de predecessors que tingué en el càrrec.
El 475, el rei visigot Euric va saquejar la ciutat. Amb l'arribada dels pobles germànics, van florir els concilis provincials (516-517, 546, 589, 599, 646, 683-684, 688, 693-694, etc.) tant a Tarragona, com a Toledo o Ègara. Gràcies a les actes d'aquests concilis, es coneixen els noms dels arquebisbes de Tarragona d'aquells anys.
Amb l'arribada dels àrabs, s'extingí l'arquebisbat de Tàrraco. Els bisbes de Narbona i Barcelona pressionaren per tal de nomenar-se metropolitans, però els diferents papes no ho acceptaren.
Alguns clergues, com és ara Cesari o el bisbe de Vic Ató s'autoanomenaren durant uns anys bisbes de Tarragona, però els seus intents no reeixiren. Amb tot, el 1091 el Papa Urbà II va restituir la seu arquebisbal amb dignitat metropolitana en la persona de Berenguer Sunifred. La qüestió estigué aturada fins a la reconquesta de la zona per part de Ramon Berenguer III.
Oleguer de Barcelona fou l'encarregat de repoblar l'arxidiòcesi, després de l'expulsió dels musulmans, amb tot, però, hi hagué violentes lluites pel control de la zona entre els següents arquebisbes i els fills de Robert d'Aguiló, comte de Tarragona. Fins al 1318, els reis d'Aragó havien de ser coronats per l'arquebisbe de Tarragona.
El titular de la seu de Tarragona, actuà durant molts segles com un autèntic senyor feudal, així, per exemple, l'arquebisbe Guillem de Montgrí va participar en la conquesta de Mallorca amb Jaume el Conqueridor i va encapçalar la d'Eivissa i Formentera.
El cardenal Vidal i Barraquer visqué la sagnant repressió contra les persones i el patrimoni de l'església el 1936: foren assassinats 136 preveres, més d'una tercera part del presbiterat, entre ells el seu bisbe auxiliar, el canongí Manuel Borràs; a més de molts religiosos i laics. El 1940 es restaurà la comunitat monàstica de Poblet.
L'any 1957, en virtut del Concordat del 1953, s'incorporaren a l'arquebisbat de Tarragona les parròquies dels arxiprestats del Baix Penedès i de Santa Coloma de Queralt, que fins aleshores pertanyien a l'Arquebisbat de Barcelona i al bisbat de Vic respectivament.
L'Arquebisbat de Tarragona va viure el 2013 la beatificació més nombrosa de la història de l'Església Catòlica, coneguda com la Beatificació de Tarragona.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
