Artavasdes II d'Armènia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Artavasdes II (en armeni Արտավազդ Բ) va ser rei d'Armènia des de potser el 123 aC al 95 aC. Hauria succeït al seu pare Tigranes I. La cronologia dels artàxides en aquesta època encara no és prou clara.
![]() |
Per a altres significats, vegeu «Artavasdes». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle II aC ![]() |
Mort | valor desconegut ![]() |
Rei d'Armènia | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític, sobirà ![]() |
Família | |
Família | Artàxides ![]() |
Pare | Tigranes I d'Armènia ![]() |
En el segle ii aC, Armènia, amb la recent instaurada dinastia artàxida, s'havia expandit tant que només els selèucides havien contingut aquest avanç amb la victòria d'Antíoc IV l'any 165 aC sobre Artaxes I. A l'est, havia guanyat la Mèdia Atropatene però el final d'aquest segle va veure la pujada de poder del veí persa sota els governants parts, que culmina en la persona del rei part Mitridates II. L'existència d'Artavasdes II no és prou clara però la sostenen autors com Grousset i Édouard René Will,[1] i supose nque Artavasdes era fill del rei Tigranes I i el seu regnat seria contemporani amb el del gran rei part Mitridates II. L'historiador armeni Krikor Jacob Basmadjian ja va adoptar una vista similar a principis del segle xx situant a Artavasdes II com el quart rei de la dinastia Artàxida entre Tigranes I i Tigranes II (sense pronunciar-se sobre els llaços de parentiu), amb un regnat des del 123 aC al 95 aC.[2][3]
Al final del regnat de Mitridates II el 97 aC els parts van atacar Armènia i en van sortir victoriosos. Evocant aquesta batalla en la seua Història universal, Justí esmenta Artavasdes amb el nom d'Ortoadiste. Després d'aquesta derrota, Artavasdes va esdevenir vassall dels Parts, que van prendre com a ostatges al príncep hereu, el futur rei Tigranes II, fill d'Artavasdes (el que és incompatible amb una declaració d'Apià segons la qual el pare de Tigranes II era un altre Tigranes) o doncs germà d'Artavasdes II.[4]