Art paleolític
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat. Va aparèixer durant el paleolític superior, poc després de l'any 40000 aC, quan els éssers humans moderns poblaven pràcticament tot el globus terraqüi. Durant aquest període, els éssers humans vivien de la caça i de la recol·lecció de vegetals, s'associaven en tribus i les seves eines estaven fetes de pedra tallada, fusta i os. No obstant això, sembla que les principals manifestacions artístiques, per no dir gairebé les úniques, es limiten a l'actual territori europeu, i més concretament, al sud del límit dels gels de la glaciació de Würm.[n. 1]
Hi ha un gran superposició entre l'art paleolític i el que es coneix com a art rupestre perquè gairebé totes les troballes procedeixen d'excavacions de coves o de les seves parets. No tot l'art rupestre és paleolític, ja que s'ha trobat mostres d'art rupestre en altres períodes històrics, especialment en el neolític, així com tampoc tot l'art paleolític procedeix de les coves.
L'art mural de les coves (també anomenat art parietal) es concentra sobretot en algunes regions occitanes (Perigord, Llenguadoc, Llemosí, Alvèrnia, Gascunya…), a la península Ibèrica (cornisa cantàbrica, Pirineus, costa mediterrània i alguns punts de la meseta Central com Maltravieso, Siega Verde o los Casares, i Portugal) i, ocasionalment, es pot trobar a la península Itàlica i a l'Europa oriental. Es desconeix per què no s'han trobat restes d'art paleolític parietal en altres parts del món. L'«art moble» (també anomenat art mobiliari, concepte utilitzat per a designar indistintament qualsevol obra d'art de dimensions limitades i manejables, és a dir, que pot ser transportat per l'ésser humà) és més abundant, i s'estén no sols per França i Espanya sinó també per les valls dels rius Danubi i Don i per la conca del llac Baikal, a Àsia. N'hi ha restes esporàdiques en altres parts del món.
La majoria de testimonis en forma d'art que han deixat els homes i les dones del paleolític superior, és a dir, les pintures rupestres del període entre 15000 i el 10000 aC, es concentren al nord-est ibèric. Tanmateix, altres expressions artístiques tan fonamentals com la tradició oral, la dansa, la música, etc., s'han perdut per sempre, ja que no hi va haver cap possibilitat de registrar-les durant el paleolític.
Des dels primers descobriments d'objectes artístics paleolítics al segle xix,[n. 2] sempre s'ha suscitat l'enigma de quina podia ser la seva motivació i el seu significat. Sembla haver-hi consens en el fet que es tracta d'un art de funció religiosa i que la seva temàtica està íntimament relacionada amb el medi natural i el seu numen. Així mateix, les obres paleolítiques tenen un alt valor estètic i artístic: els humans paleolítics van demostrar, en alguns casos, un desig de perfecció i un sentit de la bellesa totalment comparable als artistes d'altres èpoques històriques.