From Wikipedia, the free encyclopedia
Pilav és el nom general d'un grup de plats turcs a base d'arròs, bulgur o pasta (de l'estil orzo o vermicelli) o una barreja de dos o més d'aquests ingredients.[1] També es diu polo (پلو), polao, pilau, pilaf, pilaff, pilafi (Πιλαφί), plov o pulao en els idiomes turc, azerbaidjanès, kazakh, kurd, kirguís, marathi, uzbek, turcman, urdu, bengalí, hindi, paixtu, persa, armeni, grec, etc. Es fa bullint arròs en un brou assaonat.[2] El color marronós del plat s'obté amb ceba fregida, i també amb moltes espècies. La paraula pilaf prové del turc i aquest del persa clàssic, de la paraula sànscrita pulaka (पुलाक).
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Uzbekistan i Tadjikistan |
Detalls | |
Tipus | plat d'arròs |
Ingredients principals | arròs, pastanaga, cebera, oli vegetal i carn |
Els plats pilaf (de vegades fets amb uns altres cereals que no són l'arròs, com ara la quinoa) són corrents a l'Orient mitjà, l'Àsia central, i l'Àsia meridional, l'Àfrica oriental, Sud-amèrica, i el Carib. A la cuina occidental, l'arròs pilaf és un dels acompanyaments de carns més tradicionals, i s'acostuma a fer afegint-hi mantega.[3]
El diccionari etimológic de Sevan Nişanyan diu[4] que la paraula pilav és d'origen sànscrit i ha entrat a l'idioma turc a través del persa. Per tant, pilav es troba relacionat amb els plats indio-asiátics com pilaw, pulaw, pulao i similars[5] però es consumeix de manera diferent.[1] El viatger otomà Evliya Çelebi fa referències a alguns plats de pilav al seu llibre Seyahatname.[6]
A alguns països el pilav es diu pilaf, per exemple als Estats Units,[7] però autors anglosaxons, com Donald Quataert,[8] Jim Masters i Dani Valent prefereixen la paraula pilav.[9] Alguns llibres en diuen "Turkish pilav".[5]
Una acadèmica turca-americana, Ayla E. Algar, a la seva obra "Classical Turkish Cooking: Traditional Turkish Food for the American Kitchen", sense parlar de noms, explica com els turcs van conèixer l'arròs dels perses i van inventar el pilav, quan els perses feien uns altres plats d'arròs, com un ingredient més dels seus plats salats i postres, o per a fer midó.[10]
A Turquía es fa el pilav barrejant l'arròs (o bulgur o pasta) amb un gran nombre d'ingredients com ara les verdures (albergínies o mongetes tendres), els cigrons, carn de be, d'ovella o de vedella), pollastre, mariscs (tarak, musclos) i peixos (aladroc).
La major part d'aquestes varietats es fan bullint, però algunes es fan al forn, com és el cas de l'"hamsili pilav". Només a la cuina de Gaziantep es fan més de 40 variants de pilav amb arròs, bulgur, dövme o firik (productes de blat).[11]
Noms d'algunes varietats:
A Turquia un menjar sense pilav no es considera complet. El pilav es menja tant com a acompanyament d'uns altres plats com com un plat independent. Al primer cas, el plat més popular és "kuru fasulye - pilav" (mongetes seques amb pilav), que és considerat per molta gent "el plat nacional" de Turquia.[22] Al segon cas, que és la manera tradicional, el pilav generalment s'acompanya de iogurt, cacık o ayran.
El consum de varietats de pilav és tan difós a Turquía que hi han restaurants i cadenes de restaurants especialitzats, com "Pilavi", "Pilav Sarayı" (Palau del Pilav) o "Pilav Evi" (Casa del Pilav).
El pilav també es reflecteix a la cultura: "Pilavdan dönenin kaşığı kırılsın" (Que se li trenqui la cullera a aquell que deixi de menjar el seu pilav) és una dita popular que descriu el coratge que cal per assolir una cosa.[23]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.