Arquitectura subterrània
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquitectura subterrània també coneguda per arquitectura enterrada, arquitectura excavada o arquitectura troglodítica és un subtipus de l'arquitectura solar bioclimàtica que aprofita una tecnologia per reduir la incertesa ambiental per a éssers humans en el subterrani (sota terra) més a prop a la superfície, on pretén construir un refugi acollidor i durador.
Aquesta arquitectura aprofita dels recursos naturals als voltants del lloc triat per a la construcció: el propi sòl consolidat tal com està. S'aprofita la inèrcia tèrmica del terreny per obtenir confort tèrmic interior en l'habitatge. Aquest tipus d'arquitectura està molt sovint relacionat amb la autoconstrucció. Un dels exemples més coneguts al món d'arquitectura subterrània antiga és el dels Sassi di Matera, a Itàlia. Altres exemples es troben a Espanya, especialment a Andalusia,[1] a Tunísia, en Capadòcia, a França, a Austràlia i a l'altiplà de Loess a la Xina.