La cronologia del mudèjar aragonès ocupa del seglexii al seglexvii i inclou més d'un centenar de monuments arquitectònics situats, predominantment, a les valls del Ebre, Jalón i Jiloca, on va ser nombrosa la població mudèjar i morisca, que van mantenir els seus tallers i tradicions artesanals, amb maó i ceràmica vidriada, en escassejar la pedra com a material constructiu.[2]
Les primeres manifestacions del mudèjar aragonès tenen dos orígens: una arquitectura palatina vinculada a la monarquia, que reforma i amplia el Palau de l'Aljafería[3] mantenint la tradició ornamental islàmica i alarifes musulmans i una arquitectura popular que enllaça amb el romànic que deixa de construir en aparell de carreus i comença a elaborar les seves construccions en maó disposat en moltes ocasions en traceries ornamentals d'arrel andalusina, el que pot observar-se en esglésies de Daroca que, sent iniciades en pedra, es van rematar al seglexiii amb parts mudèjars de maó.[4]
El mudèjar arquitectònic a Aragó adopta esquemes funcionals preferentment del gòtic cistercenc, encara que amb algunes diferències. Desapareixen en moltes ocasions els contraforts, sobretot en els absis, que adopten així una característica planta octogonal, amb murs amples que permeten subjectar les forces d'empenta i donar espai a les decoracions de maó ressaltat. En els costats de les naus dels contraforts -moltes vegades rematats en torretes, com succeeix a la col·legiata de Santa Maria la Major - acaben generant capelles i no es aprecien l'exterior. És usual l'existència d'esglésies de barris (com el de Sant Pau de Saragossa) o nuclis urbans petits que consten d'una sola nau, i són les capelles situades entre els contraforts les que doten al temple d'una quantitat d'espais de culte més gran.[5] D'altra banda, és freqüent que sobre aquestes capelles laterals es trobi una galeria tancada, amb finestres a l'exterior i interior del temple. Aquesta constitució rep el nom d'esglésies-fortalesa, i el seu prototip podria ser l'església de Montalbán.[6]
És característic l'extraordinari desenvolupament ornamental que mostren les torres campanar, l'estructura és heretada del minaret islàmic:[7] planta quadrangular amb matxó central entre els espais es cobreixen unes escales per mitjà de voltes d'aproximació, com succeeix en els minarets almohades. Sobre aquest cos se situa el campanar, normalment poligonal. També hi ha exemples de torres de planta octogonal.
L'any 1986, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat al conjunt mudèjar de Terol; l'any 2001, es va estendre a altres monuments mudèjars aragonesos de Saragossa i la seva província. en total, són 10 els monuments mudèjars aragonesos inclosos en aquesta figura de protecció patrimonial:[8]
La descripció de la seva importància figura així consignada:
«
El desenvolupament al seglexii de l'art Mudèjar a Aragó és conseqüència de les condicions polítiques, socials i culturals particulars que van prevaler a Espanya després del Reconquesta. Aquest art, influït per la tradició islàmica, reflecteix també els diversos estils europeus contemporanis, particularment el gòtic. Present fins a l'inici del seglexvii, està caracteritzat per un ús extremadament refinat i inventiu de la rajola i de taulells esmaltats en arquitectura, especialment en els campanars d'esglésies.
»
— Declaració del Mudèjar Aragonès a la pàgina oficial de la UNESCO.[9]
La justificació de la declaració està sustentada en el criteri IV de la mateixa organització:
«
Criteri IV. Per ser un exemple excepcional d'un tipus d'edifici, conjunt arquitectònic o tecnològic o paisatge que il·lustra un període significatiu en història humana.
Claustre, exterior del cimbori, galeria nord de ventilació de la nau principal i tram mitjà de la torre de la Catedral de Nostra Senyora de l'Horta (Tarassona).
Torre de l'Església de Santa Maria Magdalena (Tarassona).
Torre i ampit del cor del Convent de La nostra Senyora de la Concepció (Tarassona).
Església del Convent de Carmelites Descalces de Santa Anna (Tarassona).
Gaiialy Sarañana, Jose;Borrás Gualis, Gonzalo M;Centellas, Ricardo. Arte mudéjar aragonés. Zaragoza:. Institución" Fernando el Católico",2002. ISBN 84-7820-655-8.
Cabañero Subiza, Bernabé«La Aljafería de Zaragoza».Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza,22,2007,pàg.103–130. ISSN: 0213-1498.
Borrás Gualis, Gonzalo Máximo«Estructuras mudéjares aragonesas».Arte mudéjar en Aragón, León, Castilla, Extremadura y Andalucía / coord. per María del Carmen Lacarra Ducay,.Institución "Fernando el Católico",2006,pàg.297–314.
«Arquitectura mudéjar de Aragón»(en castellà).Lista del Patrimonio Mundial. UNESCO World Heritage Convention.[Consulta: 16 maig 2024].
Borrás Gualis, Gonzalo M. El arte mudéjar(en castellà). Instituto de Estudios Turolenses, Excma. Diputación Provincial de Teruel,1990. ISBN 978-84-86982-22-5.