From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella. Al 2012 tenia 714.000 batejats sobre una població de 867.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Christophe Dufour.
Archidioecesis Aquensis in Gallia | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Provença – Alps – Costa Blava | |||||
Parròquies | 120 | ||||
Població humana | |||||
Població | 957.700 (2018) (209,1 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 4.580 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle i | ||||
Catedral | Santíssim Salvador | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe | Christophe Dufour | ||||
Lloc web | aixarles.catholique.fr | ||||
La diòcesi comprèn el departament francès de les Boques del Roine, llevat del districte de Marsella.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Ais de Provença, on es troba la catedral del Santíssim Salvador. Al territori diocesà també es troba l'antiga catedral d'Arlès i la basílica menor d'Immaculada Concepció a Tarascona.
El territori s'estén sobre 4.580 km², i està dividit en 120 parròquies, agrupades en 10 vicariats: Alpilles-Durance, Paese d'Arles, Salon-Valle del Durance, Istres-L'Olivier, Martigues Mediterranea, Estany de Bèrra, Marignane-Costa Blu, Paese de Gardanne, Aix-Valle dell'Arc, Aix-Santa Vittoria.
La tradició atribueix l'evangelització d'Ais i el seu entorn i la fundació de la diòcesi a Sant Maximí, un deixeble de Jesús, qui des de Palestina va arribar a la Provença i amb Maria Magdalena difongué la bona noticia per primera vegada a Ais. El seu successor va ser Sant Sidoni, identificat per la tradició amb el cec de naixement, curat per Jesús d'acord la narració de l'evangelista Joan apòstol.[1]
El primer bisbe històricament documentat és Llàtzer, que va viure a principis del segle v, les històries s'entrellacen amb les de l'emperador romà i usurpador Constantí III, a qui el bisbe va donar el seu suport; a la mort d'aquest el 411, Llàtzer es va veure obligat a dimitir. A partir de la primera meitat del segle viii el territori d'Aix va ser devastat pels sarraïns, i la seva presència a la Provença fins al segle x feu que fos difícil per a la vida cristiana; en aquest període la sèrie episcopal d'Ais és molt discontinua.
En el segle v va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, però l'autoritat de l'arquebisbe d'Ais, sempre eclipsat pel primat de Arles, va ser definitivament reconeguda només pel Papa Adrià I en 774, i el concili de Frankfurt de 794. La província eclesiàstica corresponia a l'antiga Gàl·lia Narbonesa II, a l'est del Roine, i incloïa les diòcesis d'bisbat d'Apt, Riez, Fréjus, Gap, Sisteron i Antibes. Al segle xii, Antibes es va convertir en un sufragània de l'arxidiòcesi d'Embrun. La resta de la província eclesiàstica es va mantenir sense canvis fins a la Revolució francesa.
Al segle xi, la construcció de la catedral va començar durant l'episcopat de Rostan de Fos; la part més antiga del baptisteri es remunta als segles V-segle vi.
A partir del segle xii, els arquebisbes d'Ais es van alliberar definitivament de la seva submissió a l'església d'Arle. El bisbe Pierre III va rebre el pal·li el 1102 i el 1112 es va reunir per primera vegada amb un concili provincial on es van reunir tots els bisbes sufraganis.
El 1409 es va erigir la Universitat d'Ais amb una butlla del Papa pisà Alexandre V. La institució, que incloïa les facultats de teologia, jurisprudència i medicina, va ser confirmada per Lluís II de Provença el 1413 i una altra vegada pels reis francesos durant el segle xvii.[2]
Durant la Reforma Protestant, l'arquebisbe Jean de Saint-Chamond es va permetre atraure la nova confessió religiosa i va ser excomunicat pel Papa; el 25 de desembre de 1566 va anunciar públicament la seva dimissió al púlpit de la catedral; després es va casar i es va fer càrrec d'un regiment hugonot. La ciutat i l'arxidiòcesi, però, es van mantenir fidels al catolicisme, per iniciativa especialment de l'arquebisbe Gilbert Génébrard.
Va ser a causa de Girolamo Grimaldi-Cavalleroni que el seminari va ser instituït al segle xvii, després d'haver fracassat els intents anteriors.
Abans de la Revolució francesa, l'arxidiòcesi comprenia 84 parròquies dividides en 8 deaneries : Brignoles, Trets, Rians, Lambesc, Pertús, Cadenet i Reillanne.
Després del concordat, la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 va incorporar al territori de l'arxidiòcesi d'Arle i de les diòcesi de Fréjus, Grasse, Marsella, Riez (in parte), Tolone i Vence, que van ser suprimits. La nova província eclesiàstica va incloure les diòcesis d'Avinyó, Digne, Niça i Aiacciu.
El 10 de juliol de 1817 es va restablir l'arxidiòcesi d'Arles, però el 6 d'octubre de 1822 es va confirmar definitivament la seva supressió i incorporació a l'arxidiòcesi d'Ais. El 6 d'octubre es van restablir les diòcesis de Marsella i Fréjus, amb territori obtingut de l'Ais. Des d'aleshores, l'arquebisbe d'Ais també pot presumir del títol de bisbe d'Arles. Després dels canvis de 1801 i 1822, la nova província eclesiàstica va incloure les diòcesis de Fréjus, Digne, Gap, Marsella i Ajaccio; Niça es va afegir el 1860, mentre que Marsella es va convertir en arxidiòcesi el 1948. De 1838 a 1866 també la diòcesi d'Alger formava part de la província eclesiàstica d'Aix.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels límits diocesans francesos, Ais va perdre el rang de seu metropolitana, tot i que conservava el títol d'arquebisbe, i es va convertir en part de la província eclesiàstica de Marsella.
En el transcurs de la seva llarga història, l'arxidiòcesi d'Ais ha donat a l'Església onze cardenals d'entre els seus arquebisbes i altres set entre els canonges del capítol de la catedral.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 714.000 batejats sobre una població de 867.000 persones, equivalent al 82,4% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1948 | 258.000 | 288.000 | 89,6 | 214 | 184 | 30 | 1.205 | 41 | 572 | 130 | |
1959 | 280.000 | 315.000 | 88,9 | 246 | 211 | 35 | 1.138 | 69 | 530 | 131 | |
1969 | ? | 479.272 | ? | 285 | 221 | 64 | ? | 1 | 104 | 548 | 101 |
1980 | 474.500 | 601.000 | 79,0 | 287 | 202 | 85 | 1.653 | 1 | 109 | 567 | 124 |
1990 | 592.000 | 735.000 | 80,5 | 242 | 178 | 64 | 2.446 | 6 | 96 | 520 | 124 |
1999 | 637.000 | 793.383 | 80,3 | 213 | 157 | 56 | 2.990 | 10 | 70 | 364 | 128 |
2000 | 668.000 | 832.600 | 80,2 | 211 | 151 | 60 | 3.165 | 10 | 119 | 360 | 128 |
2001 | 688.000 | 857.071 | 80,3 | 221 | 163 | 58 | 3.113 | 14 | 79 | 360 | 112 |
2002 | 688.000 | 857.071 | 80,3 | 202 | 143 | 59 | 3.405 | 14 | 76 | 360 | 122 |
2003 | 688.000 | 857.071 | 80,3 | 181 | 142 | 39 | 3.801 | 13 | 56 | 360 | 122 |
2004 | 688.000 | 857.071 | 80,3 | 188 | 153 | 35 | 3.659 | 13 | 50 | 354 | 122 |
2006 | 688.000 | 857.071 | 80,3 | 179 | 143 | 36 | 3.843 | 14 | 56 | 334 | 120 |
2012 | 714.000 | 867.000 | 82,4 | 159 | 131 | 28 | 4.490 | 21 | 57 | 265 | 120 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.