Armes parlants
From Wikipedia, the free encyclopedia
En heràldica, les armes parlants (també anomenades armes cantants) són els escuts d'armes representats per una càrrega que, d'alguna manera, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon. Així, els elements que configuren aquest escut (els dits senyals parlants o senyals cantants) «parlen» o «canten» aquest nom de manera intuïtiva, sense necessitat de tenir coneixements heràldics previs.
La referència al nom del posseïdor d'aquestes armories es pot resoldre de diverses maneres:
- per simple representació, per exemple als escuts següents:
- Castellfollit de la Roca porta un castell damunt un roc
- Puigverd de Lleida: un puig verd
- La Palma de Cervelló: una palma
- La Jonquera: una jonquera
- per aproximació fonètica, per exemple als escuts següents:
- Falset: unes falçs
- Sabadell: una ceba
- Cervera: uns cérvols
- Martorell: una mà, la mar, una torre i un martell
- Castellterçol: un castell i tres sols
- per al·legoria, per exemple als escuts següents:
- Rocallaura: un parell de rencontres de bou ajuntats per un jou, en referència als bous que llauren, a més del roc
- Bellaguarda: una torre de guaita des d'on es pot fer una «bella guarda»
- Santa Maria d'Oló: una rosa, en referència a la seva «olor»
- Prat de Comte: una ovella pasturant
- per representació etimològica, per exemple als escuts següents:
- Tornafort: un turó fortificat, del llatí tormo forte
- Alàs i Cerc: una branca de roure, del llatí quercus
- Alcoletge: un castell, de l'àrab al-qalat
- Vallfogona de Riucorb: una vall i un foc, per etimologia popular
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.