![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Bagratuni_Armenia_1000-en.svg/langca-640px-Bagratuni_Armenia_1000-en.svg.png&w=640&q=50)
Armènia bagràtida
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida. Amb les dues potències contemporànies de la regió, els abbàssides i romans d'Orient, massa preocupats per concentrar les seves forces a sotmetre els pobles de la regió i de la dissipació de diverses de les famílies armènies nobles dels nakharark, Aixot va ser capaç d'afirmar-se com la principal figura d'un moviment per expulsar els àrabs d'Armènia.[1]
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Capital | Shirakavan (en) ![]() Kars Bagaran Ani (–1045) ![]() | |||
Població humana | ||||
Llengua utilitzada | armeni ![]() | |||
Religió | cristianisme i Església Apostòlica Armènia ![]() | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 884 ![]() | |||
Dissolució | 1045 (Gregorià) ![]() | |||
Següent | Armènia persa i Regne de Geòrgia ![]() | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | monarquia absoluta ![]() | |||
El prestigi d'Aixot va augmentar quan va ser festejat per tots dos líders romans d'Orient i àrabs desitjosos de mantenir un estat coixí a prop de les seves fronteres. El califat va reconèixer Aixot com a «príncep de prínceps» el 862 i més tard com a rei l'any 884 o 885. L'establiment del regne Bagratuní més tard va conduir a la fundació de diversos principats i regnes armenis: Taron, Vaspurakan, Kars, Khachen i Siunia[2] Sota el regnat d'Aixot III, Ani va esdevenir la capital del regne i va esdevenir un centre econòmic i cultural florent.[3]
La primera meitat del segle xi va veure la decadència i eventual col·lapse del regne. Amb cadena de victòries de l'emperador Basili II en l'annexió de parts del sud-oest d'Armènia, el rei Joan-Sembat d'Ani es va sentir obligat a cedir les seves terres, i en 1022 va prometre el seu regne als romans d'Orient després de la seva mort. No obstant això, després de la mort de Joan-Sembat en 1041, el seu successor, Gagik II, es va negar a lliurar Ani i la resistència va continuar fins a 1045, quan el seu regne, ple d'amenaces internes i externes, finalment va ser pres per les forces romanes d'Orient.[4]