From Wikipedia, the free encyclopedia
Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.[1][2][3]
Nom original | (es) Arcadio María Larraona Saralegui |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 12 novembre 1887 Oteiza (Navarra) |
Mort | 7 maig 1973 (85 anys) Roma |
Bisbe titular | |
5 abril 1962 – 19 abril 1962 Diòcesi: bisbat de Diocesarea d'Isàuria | |
Cardenal | |
14 desembre 1959 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
Activitat | |
Ocupació | Cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria |
Ocupador | Universitat Pontifícia Lateranense |
Orde religiós | Fills del Cor de Maria |
Consagració | Joan XXIII |
Proclamació cardenalícia | 14 de desembre de 1959 per Joan XXIII Cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari (1959-1969) |
Altres ocupacions | 5 d'abril de 1962 per Joan XIII Arquebisbe de Diocaesarea in Isauria |
Participà en | |
19 juny 1963 | conclave de 1963 |
11 octubre 1962 | Concili Vaticà II |
Premis | |
Dilexit Tradidit | |
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
L'any 1889 ingressa a la congregació claretiana d'Alagó (Saragossa), on cursa els estudis d'humanitats, completats a Cervera (Lleida). L'any 1903 fa la seva professió religiosa a Vic (Barcelona). L'any 1911 és ordenat sacerdot. Aquest mateix any, comença a Roma els estudis de dret canònic i civil a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctora en tots dos. Des de 1919 a 1959, ensenya dret romà a la Universitat Pontifícia Lateranense. L'any 1943 és nomenat sotssecretari de la Congregació de Religiosos i, l'any 1950, secretari. L'any 1959 és nomenat cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari pel papa Joan XXIII i, l'any 1961, penitenciari major de la Penitenciaria Apostòlica. L'any 1962 és nomenat prefecte de la Congregació de Ritus i president de la Comissió Preparatòria de Litúrgia del Concili Vaticà II. Aquest mateix any, és consagrat bisbe, amb el títol d'arquebisbe de Diocesarea in Isauria, a la catedral de Sant Joan del Laterà (Roma). L'any 1969 el papa Pau VI ho nomena cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria i, l'any 1973, camarlenc del Sacre Col·legi i prefecte emèrit de la Congregació de Ritus. És sepultat a la capella de Sant Josep Artesà de la basílica del Sagrat Cor Immaculat de María (Roma), de la qual era titular. Un carrer de Pamplona porta el seu nom.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.