Apologètica
defensa de la fe conforme una posició o punt de vista / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'apologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista. La paraula apologètica prové del grec apologia (απολογία), que designa la posició de defensa militar contra un atac.[1]
Avui en dia, els principals usos del terme «apologia» fan referència o bé a l'apologia religiosa o bé al delictes d'apologia del crim, apologia del terrorisme, apologia de l'Holocaust o similars. Ara bé, com a gènere literari o pràctica retòrica pot posar-se a l'ús de la defensa de varis temes, com ara la llengua catalana exemplificat per la Gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot i Torres.[2] En llengua anglesa és possible utilitzar el terme «apology» amb doble connotació d'apologia i manera de buscar disculpes per fets passats. El primer a utilitzar el terme amb aquesta doble connotació fou John Henry Newman, qui intitulà la seva autobiografia espiritualista Apologia Pro Vita Sua el 1864.[cal citació]
Els origens de l'apologia es remunten al passat clàssic. Les primeres referències poden ser trobades a l'Apologia de Sòcrates (en la qual Plató pren la defensa de Sòcrates durant el seu procés), però també algunes obres d'apologistes de començaments de la cristiandat com les dues Apologies del Màrtir Sant Justí, dirigides a l'emperador Marc Aureli.[cal citació]