Apol·lo del Belvedere
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Apol·lo de Belvedere és una famosa escultura de marbre de l'antiguitat clàssica. Va ser redescoberta a la fi del segle xv, durant el Renaixement.[1] Des de mitjan segle xviii, va ser considerada la millor escultura antiga pels neoclassicistes i, durant segles, es va considerar l'epítom dels ideals de perfecció estètica per als europeus i la part occidental del món. El déu Apol·lo és conegut en les cultures gregues i romanes. És fill de Zeus i Leto, germà bessó d'Àrtemis. Es representa sempre com un home jove i bell, un sol estar acompanyat d'una cités, una lira o un arc a la mà, sempre és representat amb la corona de llorer al cap. Se li pot representar juntament amb una serp que utilitzava per a la medicina, un corb o una grifo.
Tipus | estàtua |
---|---|
Creador | còpia d'obra artística: (anònim); versió original: Leòcares el Vell |
Creació | dècada del 120: Còpia d'obra artística segle IV aC: Versió original |
Lloc de descobriment | Antium |
Període | període clàssic grec tardà |
Gènere | nu |
Moviment | període clàssic grec tardà |
Material | marbre (còpia d'obra artística) |
Mida | 224 () cm |
Col·lecció | Museus Vaticans (Ciutat del Vaticà) |
Catalogació | |
Número d'inventari | 1015 |
A Apol·lo se’l coneix principalment per ser el déu de la bellesa i de la perfecció, però a més d'això se li coneix també per ser el déu del sol, malalties, curació, plagues, de la protecció contra el mal, de l'harmonia i de l'equilibri. Podem afirmar que Apol·lo és el déu de les arts.
També era el patró de l'oracle de Delfos i cap de les muses. La lira va ser el seu atribut més comú en totes les obres que podem trobar d'ell.
Apol·lo apareix en gran part de la mitologia grega i romana. Per exemple el podem associar amb la guerra de Troia on s'explica que tot i la prohibició del seu pare Zeus al fet que els déus participaran el juntament amb Afrodita van parlar amb Ares perquè participés a favor dels troians. També és esmentat en el moment de la mort d'Aquil·les ja que en el mite s'explica que Apol·lo va ser qui va guiar la fletxa de l'arc de Paris fins al taló d'Aquil·les. Els romans també li van retre culte però aquest va ser més tardà, a partir de la influència de les colònies Roma va començar a donar-li culte al déu Apol·lo. El primer temple que coneixem d'Apol·lo a Roma data del segle v aC.
En honor del déu Apol·lo es feien una sèrie de festivals com les Carpias, Dafnefòria, Delias, Pitias o les Targelias.
Apol·lo va tenir una gran importància en l'art grec a diferència de l'art romà. A partir d'ell es desenvolupen totes les arts. El déu era acompanyat per les seves muses de les quals sorgeixen molts mites d'amors.
El naixement d'Apol·lo es coneix a través d'un mite pel qual Hera la dona de Zeus, furiosa després de conèixer que el seu marit li havia estat infidel amb Leto una tità, va prohibir que la tità donés a llum en qualsevol part de la terra. Zeus va demanar ajuda al seu germà Posidó i aquest va conduir a Leto a una illa flotant de Delos on acompanyada d'altres déus va donar a llum a Àrtemis i Apol·lo. En el moment del naixement Àrtemis va ajudar el seu germà Apol·lo a néixer. A més junts van matar a una pitó enviada per la deessa Hera.
Apol·lo va tenir molts amants tant femenins com masculins però cal destacar a Arsínoe amb la qual va tenir a Asclepi i Eriopis, a Caliope que va tenir a Lli, Orfeu i Lalemo.