L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació. Com un antiquark d, però més massiu. És l'antipartícula del quark s, però amb nombres quàntics oposats, això vol dir que, si es troben, s'aniquilen mútuament en forma de radiació gamma.
| Classificació | Antiquark i partícula elemental  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Antiquark |
| Generació | Segona |
| Interaccions | Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | s |
| Partícula | Quark s |
| Antipartícula | quark s |
| Descoberta | 1968 |
| Massa | 95+5 −5 [[MeV/c2]][1] |
| Desintegració en | Antiquark amunt |
| Càrrega elèctrica | +1⁄3 e |
| Càrrega de color | Antiblau, antiverd o antivermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Paritat | −1 |
| Número de partícula de Monte Carlo | -3 |
Es considera que els mesons i barions tenen el valor positiu d'una unitat de sabor estranyesa (física) (S) per cada antiquark s que tenen, mentre que els quarks s aporten una unitat negativa. El 1977, Robert Jaffe va suggerir que es podien formar estats de quatre quarks (qsqs). Això seria una partícula amb antiquark s, però amb estranyesa 0.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
