Antibiòtic glicopèptid
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els antibiòtics glicopèptids, en anglès:Glycopeptide antibiotics, són una classe d'antibiòtics caracteritzada per una estructura peptídica cíclica a la qual s'uneixen grups carbohidrat covalentment. Entre els més importants es troben els següents: vancomicina, teicoplanina, dalvabancina i oritavancina.
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | glicopèptid i antibiòtic |
Codi ATC | J01XA |
L'ús dels glicopèptids com a antibiòtics va començar amb la vancomicina, descoberta en 1953 per Edmund Kornfeld (treballador d'Eli Lilly) a partir d'una soca d'Amycolatopsis orientalis, un bacil grampositiu ramificat pertanyent a la família Pseudonocardiaceae, aïllada del sòl de l'illa de Borneo.[1] La resta d'antibiòtics glicopèptids són semisintètics. Dins d'aquest grup d'antibiòtics podem considerar els lipoglicopèptids (com la telavancina, la dalvabancina o l'oritavancina) com a glicopèptids de segona generació.