Del grec ana (dalt) i stoma (boca), en referència a la posició en què tenen la boca.[2]
Els seus cossos, més o menys allargats i en forma de fus, fan entre 15-60 cm de llargària total (llevat del gènere Abramites, el qual té el dors força elevat). 1 única aleta dorsal, la qual presenta radis. Aleta anal curta i, normalment, amb menys de 10 radis ramificats. La boca (estreta, petita, no protràctil i molt distant del marge orbital anterior) està orientada en moltes espècies cap amunt. Ambdues mandíbules són curtes i proveïdes de sengles fileres de 6-8 dents. Os maxil·lar petit. Obertures branquials petites i amb les membranes fermament unides a l'istme. Línia lateral completa i estesa al llarg de la línia mitjana del cos.[3] Aleta adiposa sempre present.[1][4][5]
La majoria de les seues espècies mengen plantes, mentre que d'altres també s'alimenten de detritus i d'invertebrats.[1][3]
Es troba a Sud-amèrica: els hàbitats d'aigua dolça des del riu Atrato (Colòmbia)[6][7] fins al centre de l'Argentina,[8][9] incloent-hi el Perú,[10][11] l'Equador,[6][12] Trinitat i Tobago,[13][14] Veneçuela,[15][16] Guyana,[17][15][6][18] la Guaiana Francesa,[15][19] Surinam,[20][15][21] el Brasil,[17][22] Bolívia,[6][23] el Paraguai[17][24] i l'Uruguai,[25][17][26] i les conques dels rius Orinoco,[27] Amazones,[28] Araguaia,[29][17] Solimões, Xingu, Iguaçú,[30][31] Paranà,[32][31][33] São Francisco,[34] de la Plata, Uruguai,[35][36] Paraguai,[17][37] Negro,[17][38] Tocantins,[17] Napo, Tapajós i Marañón.[17][39][17][40][3] Algunes espècies han estat introduïdes fora de la seua àrea de distribució original (com ara, Leporinus fasciatus a Hawaii).[41]
- Abramites (Fowler, 1906)[42]
- Anostomoides (Pellegrin, 1909)[45]
- Anostomus (Scopoli, 1777)[48]
- Gnathodolus (Myers, 1927)[49]
- Laemolyta (Cope, 1872)[50]
- Leporellus (Lütken, 1875)[51]
- Leporinus (Agassiz, 1829)[52]
- Petulanos (Sidlauskas & Vari, 2008)[53]
- Pseudanos (Winterbottom, 1980)[54]
- Rhytiodus (Kner, 1858)[56]
- Sartor (Myers & Carvalho, 1959)[57]
- Schizodon (Agassiz, 1829)[52]
- Synaptolaemus (Myers & Fernández-Yépes, 1950) [59]
En el seu medi natural, els peixos d'aquesta família romanen la major part del temps entre les roques o els arbres caiguts a l'aigua en un entorn adient a llur coloració. Algunes espècies neden en posició obliqua (amb el cap cap avall). Hom té poca informació sobre el comportament i ecologia de les diferents espècies,[4] tot i que algunes formen part del comerç de peixos d'aquari.[1] En general, són comestibles i algunes de les espècies més grosses són capturades com a aliment de forma regular.[3]
Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp. Pàg. 51.
Géry, J., 1977. Characoids of the world. Neptune City; Reigate : T.F.H. [etc.]; 672 p.: ill. (chiefly col.); 23 cm.
Cordiviola de Yuan, E. i C. Pignalberi de Hassan, 1985. Fish population in the Paraná River: lentic environments of Diamante and San Pedro areas (Argentine Republic). Hydrobiologia 127:213-218.
Ortega, H. i R. P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.
Kenny, J. S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane. Vol. 1. Collection Patrimoines Naturels, 22: 429p. París: Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle.
Garavello, J. C. i H. A. Britski, 2003. Anostomidae (Headstanders). P. 71-84. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
Alonso, L. E. i H. J. Berrenstein, 2006. A Rapid Biological Assessment of the Aquatic Ecosystems of the Coppename River Basin, Suriname. RAP Bull. Of Biol. Assessment 39:114-117.
Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
López, H. L., A. M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14:311-354.
Pavanelli, C. S. i E. P. Caramaschi, 1997. Composition of the ichthyofauna of two small tributaries of the Paraná river, Porto Roci, Paraná State, Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(1):23-31.
Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O. A. Shibatta i A. P. de Oliverira Nuñer, 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC: Tractebel Energia. 128 p.: col. ill., col. maps; 25 cm.
Eldredge, L. G., 1994. Freshwater fishes. P. 73-84. A: L. G. Eldredge. Perspectives in aquatic exotic species management in the Pacific Islands. Vol. 1. Introductions of commercially significant aquatic organisms to the Pacific Islands. South Pacific Commission, Nova Caledònia.
Fowler, H. W., 1906. Further knowledge of some heterognathus fishes. Part I. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 58: 293-351.
Steindachner, F., 1878. Zur Fischfauna des Magdalenen-Stromes. Anz. Akad. Wiss. Wien v. 15 (núm. 12): 88-91.
Günther, A., 1868. Diagnoses of some new freshwater fishes from Surinam and Brazil, in the collection of the British Museum. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 4) v. 1 (núm. 6): 475-481.
Pellegrin, J., 1909. Characinidés américains nouveaux de la collection du Muséum d'Histoire naturelle. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sér. 1), vol. 14 (núm. 7)[1908]: 342-347.
Eigenmann, C. H., 1912. The freshwater fishes of British Guiana, including a study of the ecological grouping of species, and the relation of the fauna of the plateau to that of the lowlands. Mem. Carnegie Mus. v. 5 (núm. 1): i-xxii + 1-578, Pls. 1-103.
Scopoli, J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Prague. Introd. Hist. Nat.: i-x + 1-506.
Myers, G. S., 1927. Descriptions of new South American fresh-water fishes collected by Dr. Carl Ternetz. Bull. Mus. Comp. Zool. v. 68 (núm. 3): 107-135.
Cope, E. D., 1872. On the fishes of the Ambyiacu River. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 23: 250-294, Pls. 3-16.
Lütken C. F., 1875. Characinae novae Brasiliae centralis a clarissimo J. Reinhardt in provincia Minas-Geraes circa oppidulum Lagoa Santa in lacu ejusdem nominis, flumine Rio das Velhas et rivulis affluentibus collectae, secundum characteres essentiales breviter descriptae. Overs. Kgl. Danske Vidensk. Selsk. Forhand. (Kjøbenhavn) 1874 (núm. 3). 127-143.
Spix J. B. von & Agassiz L., 1829-1831. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Selecta Piscium Brasiliam. Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48.
Sidlauskas, B. L. & Vari, R. P., 2008. Phylogenetic relationships within the South American fish family Anostomidae (Teleostei, Ostariophysi, Characiformes). Zoological Journal of the Linnean Society, 154 (1): 70-210.
Winterbottom, R., 1980. Systematics, osteology and phylogenetic relationships of fishes of the ostariophysan subfamily Anostominae (Characoidei, Anostomidae). Royal Ontario Museum Life Science Contributions. Núm. 123: i-iv + 1-112.
Winterbottom, R., 1974. A new species of anostomid characoid fish, Anostomus spilochistron, from the Nickerie River system of western Surinam (Pisces, Cypriniformes, Anostomidae). Beaufortia, vol. 21 (núm. 283): 153-163.
Kner R., 1858. Beiträge zur Familie der Characinen. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien, vol. 30 (núm. 13). 75-80.
Myers G. S. & Carvalho A. L. de, 1959. A remarkable new genus of anostomin characid fishes from the Upper Rio Xingú in central Brazil. Copeia 1959 (núm. 2). 148-152.
Myers G. S., 1950. Studies on South American fresh-water fishes. II. The genera of anostomine characids. Stanford Ichthyol. Bull. v. 3 (núm. 4). 184-198.
Steindachner, F., 1910. Über einige neue Characinenarten aus dem Orinoco und dem oberen Surinam. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien, vol. 47 (núm. 17): 265-270.