Animal aquàtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un animal aquàtic és un animal, vertebrat o invertebrat, que passa la major part o tota la seva vida a l'aigua.[1] Alguns exemples dels invertebrats són els celenterats. Aquest embrancament es compon de les meduses, les anemones, els coralls i les hidres. Un altre tipus d'animals aquàtics invertebrats són els anèl·lids, que són cucs segmentats, dels quals hi ha tres classes diferents: els poliquets, els oligoquets i les sangoneres.[2] Per exemple les llamprees són vertebrats pisciformes, és a dir, que només s'assemblen en la forma externa i aquests són uns representants vivents dels agnats, els vertebrats sense mandíbules, que porten la part anterior de el cos recoberta de grans plaques òssies, per la qual cosa han anomenat peixos cuirassats. Poden respirar l'aire o extreure l'oxigen que està dissolt a l'aigua a través d'òrgans especialitzats anomenats brànquies, o directament a través de la seva pell. Els entorn naturals i els animals que hi viuen es poden classificar com aquàtics o terrestres. Els animals que es traslladen amb facilitat de l'aigua a terra i viceversa es denominen amfibis. Quan els animals viuen en l'aigua, tenen adaptacions especials que els ajuden a sobreviure en un hàbitats aquàtics. Com més temps passa l'animal passa a l'aigua, més ràpid s'adapta al seu nou entorn. Hi ha moltes maneres de fer que un animal aquàtic s'adapti al seu hàbitat.
El terme aquàtic pot, en teoria, ser aplicat a animals que viuen tant en aigua dolça com en aigua de mar. No obstant això, l'adjectiu marí s'utilitza més comunament per descriure animals que viuen en aigua de mar, com són els oceans i els mars. Els animals aquàtics invasius necessiten un hàbitat aquàtic, encara que no tenen necessàriament que viure completament a l'aigua.[3]
En les aigües dolces i salades viuen dues classes diferents de «peixos»: els que tenen l'esquelet fet de cartílag com els taurons, ratlles, etc. i els que el tenen d'os.
Els animals aquàtics, en especial els d'aigua dolça, són sovint un motiu especial de preocupació per als conservacionistes, donada la fragilitat dels seus hàbitats, a causa de la sobrepesca, la contaminació marina i el canvi climàtic.
La diversitat filogenètica dels animals aquàtics és molt superior a la que presenten els animals terrestres. Els onicòfors són l'únic embrancament d'animals que no té cap representant aquàtic.[4]