André Caplet
compositor francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
André Caplet (Le Havre, Seine-Maritime, 23 de novembre de 1878 - Honfleur, Calvados, 22 d'abril de 1925) fou un compositor francès.
André Caplet amb el seu amic Claude Debussy | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 novembre 1878 Le Havre (França) |
Mort | 22 abril 1925 (46 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
Sepultura | cementiri de Montmartre |
Nacionalitat | França |
Formació | Conservatoire de Paris |
Alçada | 1,79 m |
Color dels ulls | Gris |
Color de cabells | Ros |
Activitat | |
Ocupació | Compositor i professor |
Moviment | Música clàssica |
Estil | Clàssic modern |
Professors | Gabriel Fauré |
Família | |
Parella | Isadora Duncan |
Premis | |
Feu els primers estudis musicals en el Conservatori de París, aconseguint el 1901 el gran Prix de Rome. Després de romandre durant algun temps a Berlín i Dresden, assistint assíduament als grans concerts simfònics dirigits per Motl i Arthur Nikisch, la seva resolta vocació per la direcció d'orquestres s'afirmà per complet. Unit per una estreta amistat amb Claude Debussy, les teories estètiques del qual admirava i professava com a compositor, aquell li confià el 1911 la preparació i direcció de la seva obra Le martyre de saint Sébastien, en estrenar-se aquesta en el Théâtre du Châtelet, declarant que entre els directors moderns d'orquestra francesos Caplet estava capacitat com cap per presentar l'obra en condicions insuperables.
Des de 1910 fins a 1914, Caplet actuà amb gran èxit com a director del concerts simfònics de Boston i durant l'any 1922 dirigí diversos concerts de l'orquestra Pasdeloup, de París. Com a compositor era una sentiment, amb el mínim d'elements sonors de les figures més destacades de l'escola impressionista. Emprava l'harmonització moderna i el color instrumental amb autoritat i bon gust. Artista refinat, aconseguia expressar en les seves composicions orquestrals els més subtils i fugissers matisos de pensament i sentiment, amb el mínim d'elements sonors, combinant-los i fonent-los amb inigualable habilitat.
Verdader mestre en l'art de crear una atmosfera adequada a l'afer musical, aquesta circumstància s'aprecia, millor que en qualsevol del gèneres per ell cultivats, és en la seva música de cambra i orquestra. La primera es troba representada per un quintet amb piano; Suite pessane per a instruments de vent; el Conte fantastique (inspirat per Edgar Allan Poe, per a arpa i quartet de corda.
Les seves últimes obres d'aquest gènere foren la Sonata da chiesa, per a violí i orgue (1924); i una suite per a piano a quatre mans, dedicada aux enfants bien sages.
La seva música orquestral inclou: la simfonia La masque de la Mort rouge (1909); La marxe héroique de la Vª Divisiòn (1917); i Epiphanie, per a violoncel i orquestra (1923).
Va fer les transcripcions orquestrals de les obres pianístiques de Debussy Childre's Corner i Pagodes, així com l'arranjament per a piano de Le martyre de saint Sébastien, del mencionat autor. Entre les obres de caràcter religiós mereixen especial atenció, pel sentiment místic i la força dramàtica que en elles batega, Pie Jésu (1919), per a veu sola i orgue; Les inscriptions champêtres (1914) i La miroir de Jésus (1923), per a quintet de corda, arpa i altres veus. A juíci d'Ives Marc, biògraf de Caplet, en les tres obres últimament mencionades és on aquest compositor assolí les veritables cimes del seu art. A més, deixà un nombre considerable d'obres publicades: Pières; Le vieux coffret; La croix douloureuse; Trois fables du La Fontaine; Cinq ballades française ro Hymne a la naissance du matin.
La prematura mort d'aquest compositor fou deguda a una tuberculosi originada per l'emmetzinament dels gasos durant la primera guerra mundial, en la que prengué part com a voluntari.