Andorra durant la Revolució Francesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà. En primer lloc, el monarca francès és decapitat i la població francesa veu nàixer una República sota la qual es promou un règim del tot diferent que aboleix el feudalisme i promou la Declaració dels Drets Humans. Això significà que Andorra passà de tenir un monarca a un president amb el temps com a copríncep.
En segon lloc, i en coherència amb el nou règim establert a França, el departament de l'Arieja estripa el Pariatge en haver-se abolit el feudalisme a França. Això significà el trencament per primera vegada a la història d'ençà el 1288 del coprincipat. El sistema de coprincipat fou usat precisament per Andorra amb l'objectiu d'evitar les ingerències hispàniques. Però, el trencament d'aquest contracte de caràcter feudal, provocà que Andorra passés simplement a formar part del projecte hispànic.
Per evitar-ho la diplomàcia andorrana engega tota una estratègia per a tornar a restablir el contracte. Així, el cònsol i després emperador, Napoleó Bonaparte, amb un decret a la mà, decideix restablir el Pariatge. És així perquè l'emperador tornà a posar en vigència el projecte de l'absolutisme francès de l'existència d'unes suposades "fronteres naturals franceses".
Aquestes fronteres "naturals" havien de tenir Catalunya dins de l'imperi francès com a departament més. Per tant, les guerres que Napoleó va promoure a Europa per imposar una dictadura jacobista a tot el continent, significà per a Andorra la seva annexió per part de França. L'Estat francès incorporà Catalunya dins de França i la dividí en tres departaments. Dins d'aquests Andorra entrà a formar part del departament català del Segre.
En tercer lloc la Revolució Francesa posà en joc l'existència de règims liberals a Europa. El projecte hispànic adoptà el liberalisme amb el passatge de Napoleó per la península ibèrica. En cap moment Espanya deixa de banda l'imperi i mira en tot moment d'evitar qualsevol tipus de secessió de la naixent nació catalana i basca. Però, s'adapta al model liberal promogut des de França.
És així com el model absolutista i liberals entren en guerra a les anomenades guerres carlistes que tingueren una gran rereguarda a Andorra. Els andorrans donaren suport al carlisme perquè el carlisme defensava l'autonomia de les nacions de la península ibèrica i això topava amb el centralisme del liberalisme francohispànic. En conseqüència, Andorra esdevingué la rereguarda armamentística del carlisme a Catalunya i de forma general a tota la península ibèrica.