Andorra durant l'edat moderna
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic. El període comença amb la pesta que afecta notablement Andorra per bé que la manca de dates fa que no se sàpiga si aquesta malaltia ja havia penetrat el territori nacional andorrà molt abans d'allò de què es té constància.
Econòmicament les exploracions portugueses i hispàniques a l'Amèrica Llatina aporten el contraban del tabac i el comerç, dos nous pilars de l'economia andorrana. També el mercantilisme fa aparèixer les primeres companyies mercantils per bé que no tingueren una incidència de gran abast. De fet, econòmicament el país viu del gremi, del ferro i l'agricultura. La indústria metal·lúrgia s'apropa al seu apogeu.
Socialment, culturalment i políticament el país és dins dels actuals Països Catalans. Els andorrans se senten catalans. Comparteixen la cultura catalana, poden assistir a les Corts Catalanes i viuen dins d'un mode de vida propi dels Països Catalans. La indústria metal·lúrgica andorrana es basa en el model de farga catalana.
Els Països Catalans actuals són dins del regne d'Espanya que té projectes imperials. A banda de voler fer-se amb tot el continent nord-americà, també procura fer-se amb Portugal i bona part d'Europa. Mercès a diversos matrimonis Castella aconsegueix pujar al tron del Sacre Imperi Romà. Aquest Estat compost d'Estats és una confederació que trobem una mica per tot Europa: Aragó-Catalunya, les Lligues Suïsses, els Països Baixos, etc. El model permet a la corona castellana fer-se amb territori aliè.
L'esclat de les guerres protestants porten la corona hispànica a voler imposar el catolicisme mitjançant el Tribunal de la Inquisició a Andorra. Andorra no era ben bé un territori protestant però és durant les guerres de religiós franceses que el títol de copríncep es trasllada a París passant per dinasties protestants. Això fa que des d'Europa s'acusi el territori de ser hugonot. Tot pretextant presència de bruixeria el copríncep episcopal aprofita per a introduir la Inquisició hispànica a Andorra.
Els andorrans acusaren el copríncep de voler-los castellanitzar. La corona hispànica utilitzà efectivament la Inquisició per a imposar el model centralitzat francès. Aquest havia d'incloure l'extermini de tota llengua que no fos la francesa a França. Per tant, en territori hispànic, és a dir, català, castellà, basc i portuguès, la corona hi promogué intencionadament una política molt hostil envers les diferències lingüístiques i religioses.
És sobre el model centralitzat de l'absolutisme francès que es jugà el futur d'Andorra. La Guerra dels Segadors fou un intent per part de Catalunya d'aconseguir la independència. Aquesta guerra cal emmarcar-la dins la rivalitat entre França i Castella. Una rivalitat que al cap i a la fi té en comú l'ambició de les dues bandes de fer-se amb un imperi universal.
L'imperi universal castellà passava per fer-se amb Portugal i tota la península ibèrica. Per aquest motiu la Guerra dels Segadors fou acompanyada per la Guerra de la Restauració portuguesa. Andorra donà suport explícita a Catalunya en considerar-se territori català. Això mateix tornà a succeir amb la Guerra de Successió Espanyola.
La desfeta de Barcelona el 1714 porta el parlament andorrà a reinterpretar els Pariatges i la situació legal de l'època. Per tal d'evitar que Castella imposi també els Decrets de Nova Planta a Andorra, el parlament fe saber a Castella que amb els Pariatges Andorra ja era independent i que els andorrans no eren catalans. És l'estratègia de fer-se l'andorrà: negar les coses i jugar a embolicar la troca. En realitat Andorra era Catalunya però el seu copríncep episcopal era del règim i no estava disposat a perdre els seus drets sobre Andorra i per aquest motiu avalà els arguments del Consell General. Així doncs fe tots els possibles perquè Espanya i França avalessin el nou relat.
Dit i fet, Andorra esdevé un Estat a part encara que ni Espanya o França se n'acabin d'adonar. Oimés, França com Espanya segueixen considerant Andorra territori seu perquè encara tenen ambicions de controlar-la i absorbir-la definitivament. De fet, el Tractat dels Pirineus és una il·lustració perfecta de la teoria promoguda per l'estat francès segons la qual Catalunya forma part de les "seves fronteres naturals". Sent així, Andorra havia de ser forçosament francesa per a l'Estat monàrquic francès.