El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta[1] a les Balears, al costat de sel·la rossa[2] o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus. El xarxet americà és classificat de vegades com la subespècie Anas crecca carolinensis [3] del xarxet comú, o com una espècie de ple dret.[4]
Anas crecca  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,59 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680321 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Anas |
| Espècie | Anas crecca Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del xarxet comú: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (poblacions sedentàries). | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
- Fa 35 cm de llargària.
- El mascle és molt vistós, amb el bec fosc i el cap de color castany vermellós, i té una intensa taca verda al voltant de l'ull, en forma de falç, vorejada de blanc, amb una brida blanca que s'estén fins al bec. A la part posterior del cos presenta dues taques blanquinoses-groguenques, una a cada costat, vorejades de negre. El mirall és verd intens i negre vorejat de blanc. A la resta del cos predomina el color gris clapejat de clar.
- La femella és tacada de terrós i fosc, amb una feble línia superciliar terrosa clara que arriba fins al bec.[5]
Reproducció
Esporàdicament algunes parelles han nidificat al Delta de l'Ebre i als marges del riu Tordera, prop d'Hostalric, i, probablement, al Delta del Llobregat.
Alimentació
És un ocell típicament granívor, sobretot durant l'època hivernal, però també menja herbes aquàtiques, insectes, cucs, mol·luscs d'aigua dolça, etc.[6]
Distribució geogràfica
Es troba a Euràsia entre els 70º i els 48º de latitud nord i, com a migrador parcial, hiverna des de l'Europa Central fins a l'Àfrica del Nord i el sud d'Àsia. És comú, a l'hivern, als Països Catalans, i a l'estiu, al nord dels Pirineus.
Costums
Arriba als Països Catalans predominantment al mes de setembre, malgrat que en comencen a arribar alguns exemplars al Delta de l'Ebre durant el mes d'agost, i se'n van per febrer-març.
Són molt ràpids en vol, car fan bategar les ales a gran velocitat. Formen estols compactes que volen de manera característica fent brandades.
Aprofiten molt sovint els arrossars i les zones entollades properes a la riba, on hi ha llot tou que filtren contínuament amb el bec. Necessiten molt poca fondària d'aigua, i es poden veure drets, amb el cap baix, xipollejant.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
