From Wikipedia, the free encyclopedia
L'anís estrellat,[1] també conegut amb altres noms populars com badiana o badiana de la Xina, gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'anís verd, encara que molt més intensa.
Illicium verum | |
---|---|
Dades | |
Font de | anís estrellat i oli d'anís estrellat |
Planta | |
Tipus de fruit | fol·licle |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Austrobaileyales |
Família | Schisandraceae |
Gènere | Illicium |
Espècie | Illicium verum Hook.f. |
L'anís estrellat és originari del sud de la Xina, de Corea i del Japó, llocs on era sembrat en els temples i cementiris utilitzant-ne l'escorça en encens per a combatre el reumatisme. Actualment, és cultivat al sud-est dels Estats Units i en altres zones càlides i humides del continent d'Amèrica. A Europa també es conrea, encara que es va introduir a la fi del segle xvii.
La planta de l'anís estrellat és un arbre perenne de color verd que pot arribar a fer 5 metres d'alt, i pel seu aspecte és molt semblant al llorer. Es caracteritza per la formació de diversos ramells, els quals es componen d'un nombre variable que es formen a l'extrem d'una rama comuna. Aquest conjunt de ramells es diuen umbel·la. Aquesta planta medicinal exhala una aroma molt semblant a la de l'anís comú, encara que és molt més forta. Les seves fulles són senceres i lanceolades, en forma d'estel.
Les flors creixen solitàriament, presenten de 15 a 20 pètals de color verd-groguenc o rosat, amb interacció espiral. El fruit té un color marronós i es troba format per la unió de 6 a 8 fol·licles en forma de barca que s'insereixen com un estel sobre un pecíol central. Presenten una sola llavor ovoide, comprimida i brillant per fol·licle. És el fruit que dona nom a la planta d'anís estrellat, gràcies a la seva forma característica.
La droga és el fruit sec de la planta, el qual ha de tenir com a poc 70 mg/kg d'olis essencials.
És utilitzat molt com a corrector organolèptic d'olors i sabors. En un ús extern és parasiticida.
A més, l'anís estrellat és la font industrial de l'àcid shíkimic, ingredient primari utilitzat per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Aquest àcid s'obté de les llavors i es converteix en un epòxid, una forma d'alcohol. Aquest procés requereix tres etapes químiques desenvolupades a baixa temperatura. S'ha comprovat que aquest medicament té gran importància per a lluitar contra la grip aviar.
L'anís estrellat és utilitzat en forma de te a fi tractar els còlics[2] i el reumatisme,[3] i les llavors són mastegades després d'un dinar per tal de fer la digestió més lleugera. Gràcies a aquest poder carminatiu és molt utilitzat en nens petits i fins i tot, en lactants.
En les arts culinàries de la Xina és utilitzat com a espècia per a donar un cert gust a alguns plats elaborats. Aquest forma part de "la pols de les cinc espècies", compost format per anís estrellat, canyella, pebre negre o pebre de Sechuan, embolcall de la mandarina i gingebre. A la part occidental també s'utilitza com a espècia per a donar certes aromes als plats. És també un dels ingredients usats per a fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita dita phở. A França, gràcies als seus olis essencials, s'utilitza en begudes exòtiques com el pastís.
Actualment, la dosi màxima recomanada s'estableix en:
La infusió d'anís estrellat per a nadons pot produir-los una intoxicació.[4]
Com la majoria de les plantes medicinals, l'anís estrellat en la dosi recomanada no produeix cap mena de toxicitat, és acceptada com una planta de consum alimentari; tanmateix, s'ha de considerar una planta tòxica a elevades dosis, per la presència d'essència en la seva composició. Els seus efectes secundaris són efectes narcòtics, deliris, anestesia o convulsions.
Moltes vegades aquesta intoxicació és produïda per la confusió de l'anís estrellat amb altres espècies semblants com l'anomenada Illicium religiosum, Illicium japonicum o Illicium anisatum, molt rica en alcaloides tòxics com la shikimina i la shikitoxina, que presenten una acció estupefaent i cardiotòxica. Per a poder-les diferenciar cal tenir en compte el contingut alcohòlic i la seva tintura.
L'any 2001, el Ministeri de Sanitat va decidir de retirar l'anís estrellat del mercat, el qual es venia com a infusions pels nadons.
Posteriorment al 2003, la Direcció d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, també va recomanar d'evitar el consum d'infusions d'anís estrellat a causa de l'associació del consum de la planta amb diverses crisis convulsives, vòmits i agitacions. La FDA va donar l'alarma en raó de la dificultat de diferenciar a cop d'ull l'anís estrellat amb una altra espècie procedent del Japó molt semblant, la qual és tòxica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.