Amor cortès
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un «triangle amorós» entre amant - dama - marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama —que normalment és casada—, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen bon senyor, en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un fenhedor,[1] és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el druit. A partir d'ací, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
Tal amor passava per diverses etapes:[2]
- Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.
- Culte de la dama de lluny (amor de lonh).
- Declaració de la devoció apassionada.
- Rebuig per part de la virtuosa dama.
- Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
- Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d'amor).
- Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
- Consumació de l'amor secret.
- Un munt d'aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.