Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí (àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī), més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys[lower-alpha 1] i va ser el quart califa de l'islam (656-659). Els musulmans xiïtes el consideren el primer i únic legítim imam. Fou fill d'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, que el va educar i adoptar com a fill i el va casar amb la seva filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assassinar el Profeta van entrar a casa seva per matar-lo.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
amir al-muminín
Alí ibn Abi-Tàlib |
Nom original | (ar) أبُو الحَسَنْ عَلِيُّ بْنُ أَبِيْ طَالِبٍ الهَاشِمِيّ القُرَشِيُّ |
---|
|
Naixement | 17 març 599 la Meca (Aràbia)
|
---|
Mort | 29 gener 661 (61 anys) Kufa (primer califat)
|
---|
Causa de mort | Homicidi (Assassinat de figura pública ) |
---|
Sepultura | Mesquita de l'imam Alí |
---|
|
|
|
|
Religió | Islam |
---|
|
Ocupació | estadista, mufàssir, jutge, poeta, muhàddith, cadi, alfaquí, califa |
---|
|
Conflicte | Gran campanya de Badr, batalla d'Úhud, Invasion of Hamra al-Asad (en) , Invasion of Banu Nadir (en) , Invasion of Badr (en) , Invasion of Banu Mustaliq (en) , batalla del Fossat, Invasion of Banu Qurayza (en) , batalla de Khàybar, Expedition of Ali ibn Abi Talib (en) , Expedition of Ali ibn Abi Talib (en) , Expedition of Fidak (en) , Expedition of Ali ibn Abi Talib (en) , batalla del Camell, batalla de Siffín i batalla de Nahrawan |
---|
|
Títol | Amir al-muminín |
---|
Família | alides |
---|
Cònjuge | Fàtima az-Zahrà Asmà bint Umays Umama bint Abi-l-As ibn ar-Rabí Umm-al-Banín Khawla bint Jàfar |
---|
Fills | al-Hàssan ibn Alí ( Fàtima az-Zahrà) Khadija bint Ali (en) ( ) Ubaidillah bin Ali (en) ( ) Abd-Al·lah ibn Alí ( ) Abu-Bakr ibn Alí ( ) Maymouna bint Ali (en) ( Umm walad (en) ) Umama bint Ali (en) ( ) Fatima bint Ali (en) ( Umm walad (en) ) Ruqayya bint Alí ( ) Ramla bint Ali (en) ( ) al-Múhsin ibn Alí ( Fàtima az-Zahrà) Umar ibn Alí (en) ( ) Jàfar ibn Alí ( Umm-al-Banín) al-Abbàs ibn Alí ( Umm-al-Banín) al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib ( Fàtima az-Zahrà) Uthman ibn Alí ( Umm-al-Banín) Muhàmmad ibn al-Hanafiyya ( Khawla bint Jàfar) Umm-Kulthum bint Alí ( Fàtima az-Zahrà) Zàynab bint Alí ( Fàtima az-Zahrà) Hilal ibn Alí ( Umama bint Abi-l-As ibn ar-Rabí) Aoun bin Ali (en) ( Asmà bint Umays) |
---|
Pares | Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib i Fàtima bint Àssad |
---|
Germans | Jumana bint Abi-Tàlib, Fàkhita bint Abi-Tàlib, Aqil ibn Abi-Tàlib, Jàfar ibn Abi-Tàlib, Tàlib ibn Abi-Tàlib, Rayta bint Abi Talib (en) , Taliq ibn Abī Ṭālib (en) i Asma bint Abi Talib (en) |
---|
Parents | Mahoma (sogre o sogra, cosí germà patern) |
---|
|
|
Tanca
Va néixer cap a l'any 598. Quan tenia sis anys, va deixar la casa del seu pare i es va posar sota la protecció de Mahoma. El seu parentiu amb el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament l'any 622 amb Fàtima, filla de Mahoma i de la seva primera muller Khadija bint Khuwàylid.
Va participar en totes les expedicions del Profeta, com a portaestendard i dues vegades com a general, a Fadak el 627/628 i al Iemen el 632. Va lluitar en la Batalla de Badr el 624,[1] en la campanya de Khàybar[2] i en la Batalla d'Hunayn[3] el 630, de manera destacada. Després de la mort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell el 656[4] i Siffín el 657.[5]