Alt Perú
antiga regió del domini colonial de la monarquia hispànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alt Perú (en castellà, Alto Perú) és la denominació utilitzada durant les últimes dècades del domini d'Espanya per referir-se al medi geogràfic i social de gran part de Bolívia i el sud de Perú. El terme es va identificar amb l'últim districte jurisdiccional de la Reial Audiència de Charcas, denominat Província de Charcas.
Himne | Himne de Riego | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «Plus Ultra» | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | La Paz | ||||
Conté la subdivisió | Províncies / Intendències de Cochabamba, Chuquisaca, La Pau, Potosí, Puno | ||||
Població humana | |||||
Llengua utilitzada | castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2 000 000 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Dissolució | 1825 | ||||
Següent | Bolívia | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia absoluta | ||||
Òrgan executiu | Royal Audiencia of Charcas (en) | ||||
Moneda | escut espanyol | ||||
Per les seves característiques geogràfiques, ecològiques, històriques i -especialment- ètniques (zona habitada per pobles andins) el territori pròpiament dit "Alt Perú" corresponia i correspon al Collao. La seva regió correspon al Altiplà andí o Puna, poblat per les ètnies Kolla, Aimara (principalment a La Paz i Sud de Puno, Moquegua, Tacna i Arequipa), Urus (a la conca del Llac Titicaca) Puno, i altres ètnies andines que, en lloc de l'aimara parlaven o van ser forçades a adoptar el Quítxua com a idioma en produir-se les conquestes inques a les zones de Cochabamba, Chuquisaca, Potosí i sud de Perú i particular Puno.
Durant la colònia els Corregiments situats a la Província de Charcas van estar sota el govern directe del virrei del Perú, incorporats al virregnat del Riu de la Plata des del 1776, i amb el règim d'intendències des del 1782. Amb la independència, al maig del 1810, la junta revolucionària de Buenos Aires es va proclamar autònoma del govern monàrquic de Ferran VII, rei d'Espanya. Des del seu primer congrés al 1813 va establir diputats per a les províncies de l'Alt Perú com a part integrant de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Es van enviar tres expedicions militars argentines per la seva ocupació, però cadascuna va ser derrotada per tropes del virrei del Perú, que des de juliol del 1810 havia decretat la incorporació de les intendències de l'Alt Perú al seu govern. Durant la vigència de la Constitució espanyola de 1812, Charcas es va constituir en una província espanyola completament autònoma del virregnat del Perú o del Riu de la Plata. Després de conèixer-se la capitulació del virrei del Perú, la monarquia, al juliol del 1825, va nomenar virrei del Riu de la Plata a un cabdill espanyol que ja havia mort al Combat de Tumusla, concretament a Olañeta, d'un territori limitat a les intendències de l'Alt Perú. Aquest territori ja havia estat alliberat del domini espanyol per les forces de l'exèrcit independentista del Perú al comandament de Sucre, i sota el govern de Simón Bolívar que, amb el consentiment dels congressos nacionals de l'Argentina i Perú, va procedir a la reunió d'un congrés sobirà de l'Alt Perú, que es va constituir finalment a la República de Bolívar.