Alt Canadà
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Província de l'Alt Canadà (en anglès: Province of Upper Canada, en francès: Province du Haut-Canada) va ser una divisió política del Canadà britànic establerta en l'Acta Constitucional de 1791 per part de l'Imperi Britànic per governar el terç central de l'Amèrica del Nord britànica i per donar allotjament als loyalists refugiats arran de la Indepèndència dels Estats Units.[1]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | York, Upper Canada (1796–) | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | anglès | ||||
Geografia | |||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 26 desembre 1791 | ||||
Dissolució | 10 febrer 1841 | ||||
Següent | Canadà Oest i Província Unida del Canadà | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | mixed government (en) | ||||
Òrgan legislatiu | Parliament of Upper Canada (en) , | ||||
Upper Canada existí des del 26 de desembre de 1791 fins al 10 de febrer de 1841 i en general comprèn l'actual sud d'Ontario. El prefix "upper" en el seu nom reflecteix la seva posició geogràficamés alta dins la conca del riu Sant Llorenç o més a prop de la seva capçalera que no pas el Baix Canadà (l'actual Quebec) al nord-est.
L'Alt Canadà incloïa a més del sud d'Ontario, les zones del nord d'Ontario que formaven el pays d'en haut que havien format part de la Nova França, essencialment la conca de riu Ottawa, Llac Huron, i Llac Superior. No incloïa cap territori de la Badia de Hudson.