Síndrome de dolor regional complex
From Wikipedia, the free encyclopedia
La síndrome de dolor regional complex (SDRC) és un trastorn d'una porció del cos, generalment els braços o les cames, que es manifesta com dolor, inflamació, rang limitat de moviment i canvis en la pell i en els ossos. Inicialment pot afectar un membre i després es pot estendre per tot el cos; El 35% de les persones afectades presenten símptomes en tot el cos.[1] Hi ha diversos noms per a aquesta malaltia, així com dos subtipus. La tipus I (que rep diversos noms) es refereix a SDRC sense evidència d'una lesió específica del nervi perifèric. La tipus II (també anomenat causàlgia) es refereix quan hi ha proves específiques d'una lesió nerviosa.[2]
Tipus | malaltia del sistema nerviós autònom, dolor crònic primari i malaltia |
---|---|
Especialitat | Medicina fisica y rehabilitacion (en) |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | 8D8A.0 |
CIM-10 | M89.0, G56.4 i G57.7 |
CIM-9 | 337.21, 337.22, 354.4 i 355.71 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 12635 i 16345 |
MedlinePlus | 007184 |
eMedicine | 328054 i 793370 |
Patient UK | complex-regional-pain-syndrome-pro |
MeSH | D020918 |
Orphanet | 83452 i 83452 |
UMLS CUI | C0458219 i C0458219 |
DOID | DOID:3223 |
Es desconeix la causa de la SDRC. Generalment es produeix després d'una lesió a la zona en qüestió tal com una fractura o després de la cirurgia.[3] Es proposa que la inflamació i l'alteració de la percepció del dolor en el sistema nerviós central tinguin papers importants. S'ha suggerit que el dolor persistent i la percepció d'estímuls no dolorosos com dolorosos poden ser causats per molècules inflamatòries (IL-1, IL-2, TNF-alfa) i neuropèptids (substància P) alliberats dels nervis perifèrics. Aquest alliberament pot ser causat per una interacció inadequada entre les fibres sensorials i les motors al lloc afectat.[4] No es creu que la SDRC sigui causat per factors psicològics, però el dolor pot causar problemes psicològics, com la depressió. Moltes vegades hi ha una funció social i laboral alterada.[5]
El tractament implica un enfocament multidisciplinari que inclou medicaments, teràpia física i ocupacional, tractaments psicològics i neuromodulació. Malgrat això, els resultats solen ser insatisfactoris, especialment si el tractament es retarda.[6]