![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Citadelo_de_Aleksandro_la_Granda_en_Farah%252C_Afganio.jpg/640px-Citadelo_de_Aleksandro_la_Granda_en_Farah%252C_Afganio.jpg&w=640&q=50)
Alexandria Proftàsia
ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Drangiana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.[1] La ciutat es va fundar quan va realitzar una parada intermèdia entre Herat, una altra de les fortaleses d'Alexandre, i Kandahar.[2] Era a Drangiana, a la vora del llac Hamun-e-Saberi, al modern Sistan
Epònim | Alexandre el Gran ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
La ciutat és mencionada per Estrabó,[3] Plini el Vell,[4] Ammià Marcel·lí,[5] Isidor de Carax,[6] Esteve de Bizanci[7] i Plutarc.[8] Alexandre el Gran, va arribar a Drangiana el novembre del 330 aC de camí a Kandahar, i va trobar una regió molt ben organitzada, una província de l'Imperi aquemènida.[9][10] Va nomenar un nou sàtrapa, Arsames, i va canviar el nom de la capital anomenant-la Proftàsia ("anticipació"), perquè Alexandre havia descobert en aquell lloc una conspiració contra la seva vida, organitzada pel seu company Filotes.[11]
Actualment es desconeix la situació exacta de Proftàsia. L'opinió general considera que Proftàsia era l'actual ciutat de Farah, a partir del que diu Isidor de Carax[12] i que la ciutadella de Farah conserva les restes de la seva fortalesa. Però si es consideren les distàncies que donen Plini el Vell,[13] Eratòstenes i Estrabó,[14] es pot entendre que Farah està situada massa a prop de la ciutat d'Herat i que Proftàsia es trobava propera a Zarandj.
L'any 1578, un mapa del món que Mercator va dibuixar a partir del mapa de Claudi Ptolemeu, mostra la ciutat situada a certa distància al nord dels llacs de Zarandj. També es pot veure que l'edició del segle xiii de la Taula de Peutinger feta al segle iv mostra Zarandj i Proftàsia amb ubicacions diferents.[15]